Per què no s’ha fet cas de les dones?

Ens agrada el món que tenim? Segurament, ben poc. Com hauria pogut ser si no s’hagués privat a les dones dels seus mèrits?

Qui va voler arraconar-les, per exemple, des de la matemàtica i astrònoma Hipàtia d’Alexandria? El qui, el sabem: els homes. Però i el per què? Qualsevol resposta serà horrible. Els feien ombra? Els tenien enveja? No volien que els passessin la mà per la cara? No volien que els prenguessin els seus protagonismes? Se sentien inferiors? Potser una mica de tot.

Qui pot, ara per ara, intentar fer una mica de justícia a tants segles d’injustícia? Les dones, encara que poc i de manera insuficient, ho hem anat intentant. No ho aconseguim del tot, tot i els esforços.

Cal que els successors dels homes que van executar tanta injustícia, s’esforcin per fer justícia.

Així que, ja s’hi poden anar posant de manera enèrgica, decidida i valenta. Ens ho mereixem. I ells, per sentir-se correctes, s’ho deuen.

Resulta que a hores d’ara, els llibres de l’ESO, encara tenen moltes mancances quant a feminisme. I no és en els llibres on els nostres estudiants es formen i aprenen? Per què els hem de donar una instrucció esbiaixada i masclista?

Resulta que només un 7% dels referents científics, polítics o culturals que surten en els llibres de text de Ciències Socials d'ESO són dones. A més, algunes de les que surten no ho fan per mèrits propis, sinó per la seva relació familiar o sentimental amb un home: com a dones, posem per cas Violant d’Hongria o Clementina Arderiu; com a mares, posem el cas de Maria de Montpeller o Elionor d’Aquitània; com a amants, posem a Aurembiaix d’Urgell... i així una llarga llista.

En canvi, el 93% dels referents són homes. Aquestes dades han sorgit de dos estudis de la Universitat de València (Anàlisi de l’absència de dones als manuals de la ESO: una genealogia del coneixement ocultada) i de l'Institut Català Internacional per la Pau.

En un llibre d’Història de 3^r hi surten 232 homes i 16 dones. Quin menyspreu! Delictiu.

Si tenim en compte les matèries, com ciències i tecnologies, aquest 7% baixa a un 5%.

Per acabar d’agreujar-ho, cal posar en evidència que hi falten veus contemporànies d'economia amb visió de gènere, com l'economista neozelandesa Marilyn Joy Waring, o veus crítiques com la física índia Vandana Shiva, o veus alternatives a la globalització com Susan George, Naomi Klein o Saskia Sassen.

Segons Ana López-Navajas, investigadora de la Universitat de València, hem de recuperar les dones expressament oblidades, «perquè sinó tenim sempre una història i una cultura amputada». I els alumnes assimilen que «els homes són els que ho han fet tot. I elles no han fet gairebé res».

I és que si el mal fer dels homes, ha deixat les dones sense els mèrits aconseguits i els ha impedit que n’aconseguissin més, ara cal que s’esforcin per restituir tot el mal que han fet.