dissabte, 23 de desembre de 2017

Les dones no poden anar a restaurants de luxe?


De Salvador Sostres de qui no vull fer cap propaganda, sinó deixar-lo en evidència perquè tothom sàpiga com s’esforça en ser masclista i misogin, ens diu la seva ressenya de Viquipèdia, que és un escriptor, polemista i periodista català. Crec que la definició que més li escau és la de polemista. És la seva afició preferida i la que li ha permès perquè la mateixa crònica ens fa un llarg llistat de polèmiques protagonitzades per ell, guanyar-se la vida en diaris com el Mundo i l’ABC. Per cert, del primer en va ser expulsat perquè 120 periodistes de l’empresa van demanar a Pedro J. Ramírez que l’expulsés.
De periodista, n’és perquè hi ha publicacions i cadenes que li permeten expressar-se en termes poc morals o ètics.
I no fa pas gaires dies, fent de tertulià al gran programa El gato al agua de la fantàstica cadena Intereconomía, va fer unes declaracions tan aberrants que els seus mateixos contertulians van quedar-se bocabadats. Que ja és dir, dels gats a l’aigua!
Jo crec que ho fa expressament perquè, de no ser polèmic, potser ni sabríem qui és. Ni falta que ens faria, però la polèmica masclista i antiindependentista dona audiència a les terres del rei...
Segons el garbuix mental que la seva boca expressa perquè el contractin les cadenes espanyolistes, els restaurants de més de 100 euros per àpat, haurien de prohibir l’entrada a les dones. Voleu animalada més gran? Clar que fent de gat, potser ja lliga... Quina mena de programa pot basar la seva audiència en personatges i opinions de tan encimbellat nivell?
Ell creu però jo no m’ho empasso, perquè una persona que sigui capaç de pensar que la polèmica el farà ric, també pot fer raonaments més bàsics, que el luxe als restaurants és un concepte masculí. Iaiiiiiii! Quanta atrofia mental! I jo perdo el temps explicant-vos-ho perquè si mai en sentiu a parlar, el pugueu encasellar on li pertoca: home que menysté les dones i que parla i escriu on també les menystenen. I per tant, potser altres qualitats, tant d’ell com dels medis que el patrocinen, al meu entendre, ja queden molt endarrerides com per poder valorar-les com, potser, es podrien merèixer.
A més, afegeix, perquè tothom es molesti perquè ja és el que vol, que les dones no són felices, ni ho deixen ser als homes, en restaurants tan cars... perquè ells volen menjar i elles compartir els primers, els segons, les postres i aviat es partiran el cafè (quin menyspreu més innecessari).
Perquè les dones, crec jo, a més de menjar, compartim sentiments, emocions, estats d’ànim o situacions vitals.
I segueix: ...que elles soles no hi van a aquests restaurants, que si quatre amics mascles van a menjar, gasten un 40% més que dues parelles amb dues dones... Mes iaiiiis!

I és que qui menysté tan barroerament les dones, no hauria de ser digne ni de ser polemista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada