La manada de la sororitat

Fins a dia d’avui, no m‘havia atrevit a parlar de La Manada perquè em provocava una repugnància tan ferotge que no em permetia constrènyer les violacions en paraules que, segur, em quedarian esquifides. Fins i tot, el petit pensament d’intentar abordar el tema, m’emmalaltia. Encara tinc por, por de vomitar l’esmorzar perquè al meu cervell, cap neurona està disposada a acceptar que no massa lluny de casa, es puguin cometre delictes tan execrables. Pensar en el per davant, per darrera i a la boca em provoca una ràbia tan salvatge que se m’escola al pensament un mal desig de venjança. I l’enterro perquè em faria sentir malvada. Però si m’imagino a la meva filla víctima d’un atemptat tan esgarrifós no puc parar de plorar.

Tanmateix, cal denunciar les barbaritats masclistes. La salvatjada dels cinc energúmens alienats ―i vull creure’m que borratxos per atenuar la seva desfermada fellonia―, capaços d’infligir amb una violència desmesuradament abusiva una violació en manada. Com si de bèsties es pogués tractar. I utilitzo el subjuntiu d’irrealitat perquè no sóc conscient que els animals siguin capaços de perpetrar tan bestial ignomínia. Però cinc sevillans, n’han estat capaços. I cal recordar que un d’ells és militar i un altre guàrdia civil. Com fan la selecció de personal en aquests cossos?

I salvatjada també la dels juristes. Com és possible que davant d’una noia de divuit anys violada en manada, no sentin ni una mica de compassió que els impel·leixi a preferir tenir la consciència tranquil·la abans d’intentar guanyar diners defensant l’indefensable? Que la noia va fer vida normal? Si us plau, que algú els doni mil bufetades! Que la noia hi va consentir? Si us plau, que els passin una versió dels fets, com fan els anuncis dels accidents de tràfic, amb la cara de la seva filla... Voldria que, com a mínim, hagin sofert cinc nits d’horrorós insomni.

Però avui puc escriure perquè ja hi ha una altra manada. La que recolza la noia dient-li: «tranquila, hermana, aquí está tu manada”. Es tracta de centenars de dones que es van congregar davant del Ministeri de Justícia denunciant el masclisme amb el que s’està tractant la «suposada» violació múltiple. A la foto del diari, costa de veure, però també vull creure que hi ha homes reclamant la mateixa justícia.

Les dones d’aquesta manada han fet seva una nova paraula que ja està burxant per entrar al diccionari: sororitat. Es tracta d’un mot amb significat ètic, polític i reivindicatiu, que es defineix com la relació de germandat i solidaritat entre les dones per crear xarxes de suport que empenyin canvis socials, per aconseguir la igualtat.

I és que a la nostra societat hi sobren militars i guàrdia civils masclistes, advocats masclistes, tribunals masclistes... I encara falten moltes dones amb l’empenta de manifestar-se amb sororitat.