Amb
motiu del Dia
internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones,
cal
parlar dels
delictes
d’arrel masclista per conscienciar tant homes —per
reduir-ne el nombre—,
com
dones —per
conscienciar-les a facilitar les denúncies amb promptitud.
Tenim
noves xifres i són esfereïdores. Corresponen a l’any 2015 i han
estat facilitades per l’oficina d’estadística de la Unió
Europea. Les quantitats no
són les reals perquè només es poden tenir en compte els crims que
li consten a la policia. Això podria implicar que les xifres fossin
encara
més
escandaloses. Que ja són de pecat gravíssim!
A
la Unió Europea es cometen 215.000 crims sexuals per any. 80.000 són
violacions. Per
tant, cada dia hi ha 200 dones violades!!! Desolador!
Desconsolació:
de cada 10 víctimes de violació, 9 són dones i nenes. I passa el
mateix amb les agressions sexuals. El 99% dels empresonats per
delictes sexuals són homes.
Quant
a violacions, Espanya és el setè estat de la Unió Europea amb
1.229 l’any. I quant a agressions sexuals té el quart lloc amb
8.640.
A
aquest país li agrada estar capdavanter amb els delictes. Primer en
corrupció, quart en agressions sexuals i setè en violacions. I és
que crec que si un govern és corrupte, té corrupció (i en el seu
cas, molta, moltíssima). I si un govern s’enlaira tant en
agressions sexuals i violacions permeses, no pot ser sinó perquè el
govern és masclista i permet tantes «masclinades» per any.
La
violència masclista —tan
denunciada, però encara no prou—,
és alhora tan assídua que sembla quasi ni afectar-nos. Però fa
mal, dia rere dia, als pits, a les vagines, als cors, als cervells...
i, de retruc, a les actituds davant dels crims. I si les actituds no
són prou honestes, els crims es perpetuen perpetrant-se.
Podeu
imaginar que teniu una noia o una dona violada a la família? De tan
esgarrifós, el cos se m’estremeix i el cervell m’aconsella
prudència; però el cor m’exigeix que ataqui, que ataqui fort a
tots els repugnants violadors. Vull pensar que, en alguns casos, són
persones malaltes i alienades, begudes... però, es poden justificar
aquestes xifres? No sols crec que és un deure castigar a tothom que
cometi delictes sexuals —hem
de recordar com han augmentat els atacs a noies menors—,
sinó que també mereix un càstig doble qui permet que aquestes
xifres siguin tan esgarrifoses.
I
és que dels delictes, en són responsables els delinqüents; però
dels delinqüents en són responsables jutges i fiscals. I aquests,
per
tenir
més responsabilitat, mereixen més càstig. Però, ai dels jutges i
dels fiscals corruptes que regalen
llibertat a violadors i empresonen gent pacífica!
Quant
temps haurem d’esperar per aplicar
solucions
més eficaces?
Si
per
desgràcia
morís alguna dona familiar dels
governs
de torn,
segur
que avançaríem
més diligentment
cap a les solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada