Convida els seus amics a violar la seva novia?

Que alguns diaris van plens de calúmnies, això tothom ho sap. I que molts titulars són enganyosos amb traïdoria, també. I quan et sents enganyat fa molta ràbia i voldries poder fer escrits prou contundents com per a que les autoritats pertinents intentessin evitar les males conseqüències que se’n deriven.

I jo estic cometent el mateix delicte que estic denunciant amb una finalitat: que us sentiu tan burlats com jo i que la ràbia us faci desistir de llegir informació en els diaris que demostren la seva falta d’escrúpols. Tan fàcil com esborrar l’aplicació.

Tinc per costum llegir totes les noticies que trobo, relacionades amb actituds deplorables vers les dones, per intentar denunciar-les amb la voluntat de propiciar més conscienciació i, si és possible, col·laborar en la tasca de millorar la seva situació.  A qui li pot saber greu que algú senti compassió per tot el munt de dones agredides arreu i dia sí dia també? I com a feminista, si el tema ho permet, recorro al sarcasme mordaç perquè la seva eficàcia pot resultar la tècnica més contundent.

Jutgeu vosaltres mateixos. Carleigh Hager és una noia de vint-i-cinc anys que, el passat octubre, en tornar d’un casament amb el seu xicot, aquest es va posar agressiu i va insinuar-li que estaria bé violar-la.

Es veu que ella, tot i estar angoixada, com després va explicar, se’n va anar al llit per evitar, suposo, discussions. Una estona més tard, ell va anar a l’habitació i va començar a clavar-li una brutal pallissa.

L’article diu, a continuació, que els amics van intentar impedir que li fes més mal, però ella ja estava molt greu. Només l’arribada de la policia va salvar-la de la mort. El bèstia del Ryan li havia fet vint terribles mossegades i fins i tot, li havia arrencat quasi del tot la llengua.

On eren, aquests amics? A casa amb ells i van deixar que li fes vint mossegades? Van arribar després que ell els convidés a violar-la, com diu el titular i, després, no explica? Que cadascú jutgi. I si algú busca la notícia sabrà on no ha de llegir...

I és que l’agressivitat és summament perillosa. I la mínima sospita d’agressió violenta —la mateixa noia després va reconèixer que el seu xicot li feia por moltes vegades—, és raó més que suficient per apartar-se de l’individu violent i alertar totes les persones que hi puguin estar relacionades, per evitar mals majors. Si ni les autoritats ni la premsa ens ajuden com caldria, caldrà que ens ajudem nosaltres.