En veure un titular
sobre les Normes de protocol i actuació
per a les falleres majors de València i les seves corts d’honor titllades
de masclistes em quedo garratibada i esmaperduda. Com pot, el masclisme,
immiscir-se fins i tot en el reglament faller?
Començo a llegir i
m’assabento que el president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, ha tret a
la llum (perquè es veu que feia vint anys que estava fosc i, suposo, ningú no
s’havia atrevit a publicar) un document que fa esborronar. Les noies, durant
l’any de regnat (que sembla que els fa més il·lusió que tenir un màster) quan
no van vestides de falleres, per a les seves sortides particulars no poden portar transparències ni escots
excessius; les faldilles han de ser ran de genoll; no poden portar grans bosses
ni complements extravagants, no poden portar sabates de taló ni pantalons
vaquers sense tenir autorització prèvia.
I em pregunto qui pot
ser el tal Pere Fuset per haver publicat tal bajanada. Obro Viquipèdia pensant
en algun senyor gran... però, tremoleu potències! És un xicot de trenta-quatre
anys, vestit amb camises de quadres i jerseis jacquard! I Regidor de Compromís a l’Ajuntament de València!
Xàldigues com llamps m’electrocuten
el cervell i necessito una til·la per seguir llegint.
Si les noies falleres
persisteixen amb la idea de vestir “indecoroses” (que seria un altre tema), el seu acompanyant , quan les reculli
per assistir a qualsevol acte, ni que sigui particular, tindrà la facultat d’obligar-les a canviar-se.
Flamarades ...
m’incendien el cervell. Necessito medicació urgent abans d’acabar el text.
Si les noies persisteixen en portar-se tan malament i no
volen canviar-se, prèvia consulta
amb la Vicepresidència (com si es tractés d’un cas de delinqüència), han de deixar-les als seus domicilis
corresponents. Ei, que no m’ho estic
inventant! Que ho he llegit i he quedat en un tris d’una síncope cerebral. He
mirat el text per si l’estat de xoc m’havia fet confondre de document i se
m’havia traspaperat un manuscrit medieval... Però no! Pere Fuset encara remata
l’article justificant la publicació del text amb la intenció de generar debat.
Perquè els canvis que s’hi han de fer, no els pot decidir tot sol. Millor que
delegui!
En acabar l’article, he
quedat en estat rigor mortis (sense
rialla perquè no em fa cap gràcia), i
amb el cap ple de coets a punt d’explotar.
Per a Mònica Oltra,
vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, algunes frases d’aquestes normes posen els pèls de punta.
I és que unes normes que
estableixin marcs de dominació dels acompanyants sobre les noies, crec que no
són ni legals. I han de ser incompatibles amb una democràcia que vulgui
garantir una relació igualitària entre homes i dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada