Amnisties per als violadors?!

A Turquia, entre molts d’altres, hi ha dos problemes reconeguts i molt greus contra les dones: l’abús sexual i els matrimonis forçats. En moltes regions rurals és un hàbit que les famílies casin les filles a partir del quinze anys i sense declarar-ho al registre civil.

  No fa pas gaires dies, el Govern d’Erdogan —el més gran i més important masclista del país—, proposava exculpar els agressors sexuals, a menors, si estaven casats amb les víctimes!!!!!

  Segons la Plataforma de Dones d’Ankara, prop de 4 000 presos per abusos a menors podrien beneficiar-se de la mesura. Com a protesta, a les principals ciutats turques, milers de dones van manifestar-se pels carrers amb pancartes com: no acceptem el vostre sistema d’abús o la violació no pot ser legalitzada.

  El Govern —cínic amb medalla olímpica—, va recórrer al truc de sempre: se’ls ha mal interpretat. És a dir: no és que ells hagin escrit malament, no! Són tots els altres que no saben llegir! Perquè el Govern, amb molt bona fe..., només volia normalitzar la situació de les dones menors casades per motius culturals i que pateixen veient els seus homes a la presó. No és que hagin escrit malament, és que no saben escriure paraules com dignitat, compassió, comprensió...

I a mi, docent de vocació, no se m’acut sinó imaginar un exemple que pugui donar fer de tanta crueltat. Posem per cas que al Govern en ple, el caldo, els fa venir basques i, dues tasses! Caldo per esmorzar, per fer el break de mig matí, per dinar, per berenar, per sopar... Però si durant una setmana, a la cuina del Parlament perden l’olla, el cullerot, les mandonguilles... festa gran! Oi?

Doncs a una menor violada i obligada a fer l’esmorzar, el dinar, el sopar... al seu violador, si durant un temps no li cal veure, com a mínim, es quedarà força tranquil·la.

Però com diu el jovent: no us flipeu! Si el Govern ha fet marxa enrere no ha estat només per la protesta de les dones. Crec que el fet definitiu ha estat el toc d’atenció que els ha fet Nacions Unides alertant-los que la llei donaria ales a l’abús sexual i als matrimonis forçats. I em pregunto, si són tan malignament curts com per no adonar-se del disbarat que volien fer llei, què hi fan al Govern? ¿No veieu que el gran masclista turc (que aquest estiu va dir que les dones sense fills eren deficients i incompletes), preferia buidar les presons a sentir una mica de compassió per les noies menors violades?

I, què hauria pogut passar amb aquesta llei? Que aquestes noies haurien pogut ser violades amb impunitat i que no ho poguessin denunciar per por a ser casades amb els seus violadors.

I és que atemptar contra la dignitat humana és un delicte molt greu. Però si el delicte es perpetrat per un govern, que és el responsable de garantir els drets humans de qui governa, la culpa es revesteix amb tanta perfídia i traïdoria que el càstig ha de ser, com a mínim, la prohibició de no poder exercir mai més cap càrrec públic.