Ens critiquen, però som molt valentes

Les dones tenim moltes, moltes, moltíssimes qualitats. Som bones per a fer la majoria de feines que fan els homes tan bé com ells i, en alguns casos, encara millor. A més, en podem fer dues, o les que calguin, alhora. Sabem caminar i menjar xiclet tot portant una criatura a coll i explicant-li un conte, tot anant a comprar i portar la llista de la compra a la butxaca per a ser més eficaces, fixant-nos si han obert una botiga nova i si passa una veïna per saludar-la o si convé canviar de vorera per no veure-la; estant al cas de si el preu del peix ha pujat per anar a comprar carn i fer-la tallar fina per a que condeixi, i mirar quines ofertes ens ofereix la botiga per si ens cal aprofitar-les... sí, sí, tot això en una escassa mitja hora. Perquè al cervell hi tenim quelcom més que la goma que ens aguant les orelles.

Tanmateix, no tenim bona premsa i sempre, fem el que fem, hem de ser criticades tant per homes com per dones. I en el segon cas, estaríem parlant d’una falta d’impietat de gènere.

Fixeu-vos-hi bé perquè no exagero gens. Si una dona porta el cap cobert és símbol de submissió i la marca com a una inferior. Si el porta descobert i va maquillada, a alguns els sembla que s’assembla molt a una meuca. Però si no porta, com a mínim una mica de tapa-grans, pobreta! Llavors és una deixada. Si va a la platja amb burquini no és acceptada (fins i tot no les volen ni en alguns hotels luxosos del Marroc). Però si fa topless, encara hi ha a qui li sembla una indecència, (mentre que alguns homes es passegen, fins i tot fora de la platja, mugrons a l’aire, sense ser considerats indecents). Si porta faldilles llargues, algunes, poden tenir connotacions religioses. I si les porta curtes, tenen connotacions sexuals. I ambdues coses, evidentment, estan malament. Si els homes són d’aquells de pèl en pit, hi ha qui ho troba un signe de virilitat bona (?). Però si una dona s’ha deixat una clapa de pèl enmig de la cuixa del darrera, per falta de flexibilitat, falta als principis bàsic de la higiene.

Què fer? Perquè a més, si sense fer-hi res, una dona neix bonica és criticada per provocativa; si és lletja fa pena. Si és llesta fa enveja, si és bona professional, si poden —homes i dones—, li seguen les cames amb una motoserra. Si és bona fa nosa perquè posa en evidència tot el personal que té al voltant...

En fi, que això es pitjor que viure com rates engabiades, enrampada per aquí, enrampada per allà... i no hi ha manera de trobar el formatge!

I és que les dones som molt més que una aparença física. I cal valorar-les justa i correctament. Ja n’hi ha prou de veure’ls mini palletes als ulls, quan qui mira hi porta, no una biga sinó tot un empostissat sencer, a la nineta. I és obvi que encara falten moltes feministes i molts feministes. I s’ha de començar a conscienciar el personal perquè és a l’enfornar que els pans es fan geperuts.