Quines ganes de quedar
malament amb ganes! Quan qualsevol persona s’atreveix a reincidir “amb ganes”
en delictes i faltes, o bé té el cor com el sutge o sap que té impunitat —més
enllà de tribunals inferiors o superiors—, per jugar a l’Oca saltant de
malvestat en malvestat. Amb tot, moltes vegades —però no sempre—, es cau a la
calavera i, a l’Oca (no a la vida real), toca anar a la presó. Hi ha partits i
comunitats que han esborrat la casella de la presó del seu joc i així no els hi
cal anar. Com que els seus tribunals tenen tanta superioritat, poden fer el que
vulguin. Fins i tot, m’atreviria a dir que si volguessin fer passar l’Oca pel
Parxís, també ho aconseguirien. Concretament, a Madrid, i a superiors
personalitats del PP, el seu tribunal els ha esborrat la casella d’empresonar
i, si cauen a la calavera, no arriben al cel però no cauen a l’infern. Vaguen
per subtils llimbs amb ferraris, rolex,
louis vuitton... que sempre fan més passadora l’estada dels estafadors.
Aquesta mena d’Oca sense casella de presó la tenen altres partits i
comunitats però, ara, estic parlant de Blesa, Rato, preferents, targetes
negres, rescats milionaris i Bankia.
La campanya publicitària que acaba de llançar Bankia és
ignominiosament masclista.
Ser lladre i ser masclista, pot anar en el mateix lot? Pot ser que
sí i pot ser que no. En tot cas, Rodrigo Rato seria el lladre per excel·lència
( tot i que Aznar tenia previst fer-lo president de tots els espanyols que se’n
consideren i, a la força, del que no ens en considerem); i el publicista de
Bankia seria el masclista garneu. Aquest individu podria no ser del PP, però
com que en aquest partit n’hi ha tants i podria ser que pagués comissió (com
els anteriors) per ser-ho, jo diria que a alguns peperos, ser masclistes els ve
de sèrie perquè estan fabricats a la mateixa empresa (d’aquelles que no tenen
casella de presó).
La conselleria d’Igualtat i Polítiques de la Generalitat valenciana
ha demanat a Bankia que retiri la seva campanya publicitària perquè perpetua
els estereotips que limiten la projecció de les dones i vicien les relacions de
parella. L’anunci ens commina a no pagar comissions bancàries perquè ja se’n
paguem més del compte a la vida real.
Però els exemples que posa són terriblement nefastos: una dona frueix d’un
espectacle de ball mentre el seu marit posa cara d’avorrit (amb el missatge:
paga comissió per haver-se oblidat del dia del seu aniversari); després es veu
un senyor gran passejant el gos (el seu missatge és que col·labora perquè va
viatjar al mundial de futbol); i finalment, una parella està mirant un combat
de boxa (i ella paga la comissió perquè li va ratllar el cotxe).
Quin fàstic de comissions! Més que les bancàries, perquè aquestes
afecten l’ànima. I, les parelles paguen comissions pels seus errors? O intenten fer-se agradoses a qui han ofès?
No serà que el publicista confon comissió amb propòsit d’esmena?
I és que els sentiments no tenen comissions i, si no són negres,
solen rendir rèdits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada