Quants masclistes poden quedar a la península?

Tenint en compte tots els que saben dissimular prou bé, i els que no! Tipus l’advocat José María Corbín que, per raons de feina hauria de dominar l’art de la paraula, però que se’n va de la llengua i es posa en evidència masclista i avariciosa. No sé si pretenia fer una gracieta, però l’ha feta amb tanta desgràcia que ha quedat com un desgraciat.

  Faré un petit incís avariciós. Aquest advocat, cunyat de l’acalorada ex alcaldessa de València Rita Barberá  (que tot i ser al balcó tenia una immensa calor, sembla, més producte dels presumptes gots d’orxata valenciana que s’havia empassat, que dels fogots menopàusics), es perd per la boca ( i faltarà veure si també es perd per dits llargs).  Doncs tot i ser un o el cunyat, és capaç de dir públicament que a Rita Barberá potser li buscaran un advocat de més categoria. O potser la defensarà ell mateix (no per bondat, que no la demostra en cap moment), per diners. Perquè només ho faria segons què li paguessin. És a dir, si ho he entès bé: tot i no tenir la categoria per defensar l’indefensable... sembla ser... convertiria l’indefensable en defensable per diners, Perquè ell, diu, gratis, no treballa. Ni per la cunyada! Tot i que li podria regalar, de sota mà, una bossa o deu, de mà, a la seva dona; d’aquelles de més de mil euros. Les recordeu? Evidentment és avariciós en el sentit de tenir un desig excessiu de diners, no en el de no voler-los gastar. M’hi jugaria l’ordinador ( i tindria que enviar el meu article per correu amb un mal gust terrible de segell a la boca)  a que, com a mínim, llueix un Rolex al canell).

  Amb tot, la seva avarícia no és res, comparada amb el seu masclisme. Que hagin acusat la seva dona, li dol una mica, diu. Però em sembla que no és pas pel dubte sobre la moralitat d’ella, sinó perquè ell n’és el marit. No sé si aquest dubte li esquitxa la seva moral o ja ve esquitxat de mena, ell i potser molta família (perquè la cunyada era cap de gabinet de l’Ajuntament valencià). Tanmateix, com un orgull, remarca que ella és funcionària de carrera i que hem de respectar els funcionaris. Hi estic d’acord, sempre que se’n facin mereixedors.

  I per acabar, el tro gros: “si m'assabento que la meva dona ha donat 1.000 euros al PP, la cuso a bufetades". Encara es poden cosir a bufetades, les dones? I tot un advocat! Però ja ho reconeix ell que no té tanta categoria... M’imagino la seva dona pensant que ella també el cosiria a bufetades per haver dit tal barbaritat. Però s’ha cuidat molt de no dir res. No sabem si per bondat o perquè ell l’ha amenaçat amb més bufetades. Perquè el comer i el rascar, todo es empezar.

  Perdó, un detallet: qualsevol persona hauria dit deu euros, però com que els han adquirit, presumptament treballant de sol a sol, la seva simbòlica xifra irrisòria és cent vegades més gran que la del comú dels treballadors que també s’escarrassen de sol a sol

  I és que per no quedar en evidència masclista, el més pràctic és no ser-ho. Però, quants en poden quedar encara ? Dels que ho declaren brutalment, com aquest, i dels que se n’amaguen!