divendres, 5 de maig de 2017

Santa Jordina


Ja està, diran alguns! Ni la festa del sant patró en pau! Doncs jo crec que sí que l’hem tinguda en pau; i alegre, festiva, assoleiada, llegidora, sàvia... Fins i tot amb una Santa Jordina que ens permet estar en pau, que no empatats. N’hi ha poques de Jordines, però hi ha molts Jordis i el Gran Jordiet de Sisa... i només un sol llibre titulat Santa Jordina.
Tot són llegendes de Sant Jordi i m’està molt bé, i les tradicions són les tradicions. I s’han de respectar i celebrar i mantenir...  Tanmateix, aquest  2017 Inés Macpherson ha presentat una nova versió de la llegenda, amb el nom en femení, il·lustrat per la gran Pilarín Bayés.
Us penseu que l’han escrit per fastiguejar a qui no sigui feminista? No cal ni respondre.
La seva llegenda ens parla d’una nena convertida en cavaller que també sap lluitar contra el drac i que també pot derrotar-lo. Els seus germans no són precisament els herois de la família. Per què? Doncs perquè elles dues deuen voler reivindicar el paper femení i donar-nos una altra visió de la llegenda. N’hi ha tantes! Per què no hi pot cabre una versió amb una nena valenta i triomfadora?
Suposem que hi ha, per dir alguna cosa, unes cinquanta versions diferents de la llegenda de Sant Jordi, només aquí a Catalunya...i si n’hi ha una amb una nena, quin percentatge és? Ridícul!
Com que les comparacions tenen aquell poder tan instructiu, jo m’imagino les llegendes de Sant Jordi, tan grans com un nen petit pot imaginar el terrorífic drac. I la llegenda de Santa Jordina no seria ni la urpa més petita del drac més esquifit.
Vindria a ser com parlar de feminisme i masclisme. El segon seria el drac que ha devorat moltes dones i la Simoneta no seria més que la voluntat de fer-li pessigolles a les punxes de la cua per destorbar-li les malifetes.
Crec que a 2017, escriure i il·lustrar una Santa Jordina és un gran encert i una fantàstica aposta per a totes les famílies que volen educar nens i nenes en igualtat d’oportunitats. Les nenes, les dones també poden i són, en moltes ocasions grans heroïnes.
Donar diferents visions d’una mateixa realitat o fantasia és molt més enriquidor, desperta l’esperit crític i ensenya a raonar —en una època en què el pensament està a la baixa—, més a l’alça. 
No cal perpetuar els estigmes de nenes princeses i nens herois. Però tampoc cal descartar-los. Tenim gran literatura amb princeses i herois que ens han fet créixer i ens han ensenyat, ni que sigui sense pessigolles, a entendre el complicat món que ens ha tocat. Tenim moltes bruixes malvades i algun Geppetto, o Peter Pan... encara que m’estranya que els autors de contes no hagin fet més homes bondadosos. Pot ser que la bondat no estigui mai en el rànquing de qualitats per a contes infantils? Però això seria un altre tema.
I és que per Sant Jordi, tot i que guanyen de golejada els homes, cal no oblidar les Jordines.  




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada