diumenge, 19 de juny de 2016

Per què es pot posar de moda insultar les polítiques?


El primer trenca coll que se’ns planteja quan volem anomenar les dones que es dediquen a la política és el nom. Són les polítiques? Perquè normalment usem aquest mot per referir-nos a un determinat tipus de política: polítiques d’igualtat (allà on n’hi hagin), polítiques d’austeritat (per a qui les mana i no les compleix)... I això no passa amb els polítics, que tenen el mot, com a substantiu, per a ells solets.
Però ja se’ns esbocina l’aparell cognitiu a trossos si volem treure l’entrellat a la proliferació d’insults que reben les dones que es dediquen a la política. Són humiliants, menyspreadors, indignes... i ningú no és capaç d’aturar-los.
Repassem-ne alguns dels més sonats. Eduardo García Serrano (tertulià a Intereconomia), va dir, referint-se a Marina Geli: esta señora es una guarra, una puerca y está fabricando degenerados... les anima a meneársela. No va quedar prou content, que va haver de reincidir i va titllar Anna Gabriel, de puta mal follada. Javier León de la Riva, (PP), va dir: cada vez que le veo la cara (Leire Pajín) y esos morritos, pienso lo mismo. Miguel Arias Cañete (PP) va excusar-se, en un cara a cara amb la candidata Elena Valenciano: era complicado debatir con una mujer porque mostrar superioridad intelectual… da una impresión machista ante una mujer indefensa. Jesús Ferrera (PSOE) va dir que Fátima Báñez estaría mejor en San Juan del Puerto haciendo punto de cruz. Xaquín Chalín (BNG) va dir-li a Soraya Sáez de Santamaría, chochito de oro. José Luís Valladolid (PP) va dir: puta barata podemita,a Cristina Maestre. Alfonso Rojo va dir-li gordita a Ada Colau. I Antoni Burgos (col·laborador de l’ABC) va dir que les dones de la CUP eren unes tiorras feas.
Quants peperos! Sempre he sospitat que als seus col·legis, alguns alumnes, deuen quedar exemptes d’algunes assignatures... perquè, com s’entenen sinó tantes coincidències? A l’article de referència, per sort, no he trobat cap nom català! Potser estudiem més a fons!
A què pot portar insultar de manera tan indignant les dones? De què els pot servir?
Qui és capaç de pronunciar tals aberracions —no en tinc ni el més mínim dubte—, només pot tenir un cervell aberrant (per més títols i càrrecs que tingui). Qui pot atrevir-se a perdre la dignitat, per insultar de manera tan vexatòria i irracional, les  dones? Només tinc dues respostes: qui de tan poca dignitat, ja no li ve de res acabar de perdre-la, o qui odia les dones, quan les veu tan superiors i no té ni l’educació bàsica per no passar un estratosfèrica vergonya en insultar-les, tot i el descrèdit que li pervindrà.

I és que, per no semblar masclista, només cal no ser-ho. Per ser educat, només cal tenir educació. Per no ser indigne, només cal tenir dignitat. I per ser home de llums, només cal encendre la bombeta del cervell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada