Per cada home despullat, es despullen tres dones

I no és per anar a la dutxa, sinó al cinema! De joveneta —després de la mort del dictador—, quan la censura, poc a poc, es va anar fent menys implacable, va aparèixer l’anomenat cinema de destape. Una pel·lícula clau va ser, el 1975, La trastienda, en la que La Cantudo, va protagonitzar el primer nu integral del cinema en castellà, reflectida en un mirall. La noieta només tenia divuit anys i, en aquell moment, el seu marit va haver de signar per ella el contracte amb José Frade. Amb tot, al galant de la història, Frederick Stafford, ningú no li va demanar que es desvestís ni per davant ni per darrera, ni davant ni darrera de cap mirall. La censura, va anar sent pròdiga amb les dones, amb el pretext que, si el guió ho requeria, endavant pits i culs! (com deia una tieta meva). Però es veu que, ja llavors, els guions no tenien gaire el costum d’exigir nus als homes.

 A dia d’avui, encara que hagin passat més de quaranta anys, les exigències dels guions no han millorat quasi gens.

Un informe sobre l’Estat de les Dones i Nenes a Califòrnia, realitzat per la Universitat Mount Saint Mary de Los Angeles, analitza, entre d’altres àmbits, la situació de les dones a Hollywood. Que Hollywood és masclista, és una evidència que les dones de la indústria del cinema porten denunciant des de fa molts anys. Ara, però, després d’analitzar les cent pel·lícules més taquilleres dels Estats Units el 2014, els investigadors han arribat a unes conclusions molt indignes per a les dones. El 26% de les actrius apareixen nues o parcialment nues en alguna seqüència de la cinta. I com que als homes, el guió no els ho exigeix, només hi apareixen un 9%. El que deia: per cada tres dones despullades davant de la pantalla, només es despulla un home. Pot ser que una pel·lícula, amb el mateix guionista, tingui un funcionament cerebral diferent per a escenes femenines o masculines? Em sembla que el cervell no funciona pas sol... qui li ha d’enviar l’ordre ha de ser una ment masclista o feminista.

Pel que fa referència als papers protagonistes, només el 12% compten amb una dona liderant el repartiment. Tot i que les dones suposen un 46% dels treballadors actius als EUA, aquesta proporció no es trasllada a Hollywood on, només el 23% dels personatges són dones.

I és que és impossible d’entendre com un mateix guió, pot exigir un nu integral a les dones i als homes només els faci treure la samarreta. Per quina raó? Només se m’acut, si això pogués ser real, que ells tinguin més predisposició als refredats i, la indústria dels milions a cabassos, els tingui en compte aquest defectet, no exposant-los als aires dels platós.

Senzillament, caldria que els guionistes no fossin masclistes. Però, com és que n’hi ha tants i arreu? Que no s’han adonat que les dones van més al cinema que els homes? Però, ni així! Quin serà el veritable problema de fons? Només masclisme, molt de masclisme? O se m’escapa algun detallet masculí que s’ha de mantenir en secret?