divendres, 29 d’abril de 2016

Escons i tamborets de l’Ikea


Les dones i la política —des que Clara Zetkin va proposar el 1908 el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona per reclamar el sufragi universal—, han anat fent-se amigues, any rere any. Però n’han passat més de cent! I encara no hem aconseguit la paritat!
  Als països occidentals, cap parlament arriba al 50%. Amb tot, Catalunya ocupa un dels primers llocs. Però, què vol dir exactament tenir un primer lloc? Doncs que tres de les ciutats més importants tenen alcaldessa: Barcelona (Colau), Hospitalet (Marín) i Badalona (Sabater). Però de 947 municipis, només 172 tenen alcaldessa. Quant a les regidories, ja hi ha més sort (potser perquè no és feina de tanta volada? però no vull malpensar...) : les dones representen entre un 35% i un 42%. Encara falta una mica!
  I tots els parlaments del Principat són igualitaris. Però, busca la trampa! Les dones no estan gairebé mai situades a la graella de sortida de les llistes, sinó més aviat prop de la porta de sortida, a punt de perdre’s... sense por a que enxampin pastís perquè no sortiran, però hi fan bonic perquè netegen la imatge.  I el resultat va des del 50% de la CUP fins al 36% del PP i C’s. I s’ha arribat a la paritat després de les dimissions dels diputats de la CUP i de les renúncies de CSQP.
  Tanmateix, les dones de la CUP, que haurien de poder lluir unes habilitats femenines ( i no em vaig a referir ni a saber pentinar-se ni portar una camisa amb coll...), com la empatia i la capacitat de resolució de conflictes, que els estudis ens diuen que són tan nostres... no han sabut demostrar-les prou. I això que se’ls ha de reconèixer els esforços que fan com a feministes! Aquestes dues habilitats fan que les dones aconsegueixin, segons els estudisrealitzats, liderar més per la voluntat de convèncer que per l’autoritat masculina del manar.
A l’Estat del costat, (al que tenen una llengua que nosaltres també podem emprar com a bilingues que som), els partits d’esquerres van proposar les “llistes cremallera” que garantien la simetria a les llistes, però no als escons. De 350 escons, les dones només n’ocupen 138. Doncs això, si fem una imatge visual ve a ser que els homes poden seure confortablement en escons de fusta treballada i les dones queden relegades, com si només tinguessin accés als tamborets plegables de l’Ikea.
Quant a la situació internacional, Ruanda és el primer país, amb un 64% de representació femenina, degut a que després dels genocidis del 1994, el país va quedar amb un 70% de població femenina. I són elles les encarregades de redreçar el país. Però cap país europeu ni desenvolupat està entre els deu primers.
I és que tot i els avenços, cal maldar per a que la presència femenina no s’hagi d’imposar per llei. I cal exigir que els càrrecs s’assignin per capacitats i no per raons de sexe. I per poder esborrar les diferències entre homes i dones s’hi ha d’involucrar tota la societat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada