dissabte, 9 d’abril de 2016

Els estereotips masclistes de Bankia


Quines ganes de quedar malament amb ganes! Quan qualsevol persona s’atreveix a reincidir “amb ganes” en delictes i faltes, o bé té el cor com el sutge o sap que té impunitat —més enllà de tribunals inferiors o superiors—, per jugar a l’Oca saltant de malvestat en malvestat. Amb tot, moltes vegades —però no sempre—, es cau a la calavera i, a l’Oca (no a la vida real), toca anar a la presó. Hi ha partits i comunitats que han esborrat la casella de la presó del seu joc i així no els hi cal anar. Com que els seus tribunals tenen tanta superioritat, poden fer el que vulguin. Fins i tot, m’atreviria a dir que si volguessin fer passar l’Oca pel Parxís, també ho aconseguirien. Concretament, a Madrid, i a superiors personalitats del PP, el seu tribunal els ha esborrat la casella d’empresonar i, si cauen a la calavera, no arriben al cel però no cauen a l’infern. Vaguen per subtils  llimbs amb ferraris, rolex, louis vuitton... que sempre fan més passadora l’estada dels estafadors.
  Aquesta mena d’Oca sense casella de presó la tenen altres partits i comunitats però, ara, estic parlant de Blesa, Rato, preferents, targetes negres, rescats milionaris i Bankia.
  La campanya publicitària que acaba de llançar Bankia és ignominiosament masclista.
  Ser lladre i ser masclista, pot anar en el mateix lot? Pot ser que sí i pot ser que no. En tot cas, Rodrigo Rato seria el lladre per excel·lència ( tot i que Aznar tenia previst fer-lo president de tots els espanyols que se’n consideren i, a la força, del que no ens en considerem); i el publicista de Bankia seria el masclista garneu. Aquest individu podria no ser del PP, però com que en aquest partit n’hi ha tants i podria ser que pagués comissió (com els anteriors) per ser-ho, jo diria que a alguns peperos, ser masclistes els ve de sèrie perquè estan fabricats a la mateixa empresa (d’aquelles que no tenen casella de presó).
  La conselleria d’Igualtat i Polítiques de la Generalitat valenciana ha demanat a Bankia que retiri la seva campanya publicitària perquè perpetua els estereotips que limiten la projecció de les dones i vicien les relacions de parella. L’anunci ens commina a no pagar comissions bancàries perquè ja se’n paguem més del compte  a la vida real. Però els exemples que posa són terriblement nefastos: una dona frueix d’un espectacle de ball mentre el seu marit posa cara d’avorrit (amb el missatge: paga comissió per haver-se oblidat del dia del seu aniversari); després es veu un senyor gran passejant el gos (el seu missatge és que col·labora perquè va viatjar al mundial de futbol); i finalment, una parella està mirant un combat de boxa (i ella paga la comissió perquè li va ratllar el cotxe).
  Quin fàstic de comissions! Més que les bancàries, perquè aquestes afecten l’ànima. I, les parelles paguen comissions pels seus errors?  O intenten fer-se agradoses a qui han ofès? No serà que el publicista confon comissió amb propòsit d’esmena?

  I és que els sentiments no tenen comissions i, si no són negres, solen rendir rèdits. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada