diumenge, 3 d’abril de 2016

Els homes tarden menys en arreglar-s


L’actriu catalana Michelle Jenner, en un extens post que va publicar a Instagram, ens diu que, pel cap baix, una dona pot tardar una hora i mitja per estar llesta per a una sessió de fotos. I mostra la seva disconformitat amb el poc temps que, en comparació, tarden els seus companys de feina. Ells, en un parell de minuts, llestos!!!
  L’actriu té un bon currículum i entenc que estigui més que fastiguejada d’haver de posar-se guapa sempre. Es veu que als dos anys, la seva mare  —una actriu francesa—, ja la portava a càstings de publicitat i moda. I ja va posar-se a treballar. Per sort, això no és explotació infantil... encara que als sis ja va començar a fer doblatges i ho havia de compaginar amb els seus estudis a La Salle de Bonanova i a l’escola de dansa i teatre Company.
La noia, tan jove que només té vint-i-nou anyets, va  aprofitar prou bé la seva formació com per ser molt crítica amb les exigències de la seva feina. I el seu post criticant els estereotips de la bellesa femenina s’ha fet viral. En part, perquè és ella qui ho diu, però principalment perquè té tota la raó. Parteix del concepte que relaciona la necessitat d’arreglar-se tant, amb la concepció al moll de l’os, de la imperfecció femenina. Resumeix les principals feines imprescindibles per a les noies de la seva professió amb el següent llistat: tapar ulleres, unificar la pell, amagar qualsevol gra (en diu vergonyós i per tant la seva ironia és ben clara), tensar arrugues, pintar celles, posar més pestanyes a les pestanyes (amb una altra ironia: no n’hi prou amb les que es porten de sèrie per més boniques que siguin), arrissar-les amb un instrument de tortura ( si recordeu com és l’aparell fins i tot el podeu assemblar a algunes eines amb les que els càtars eren castigats), marcar els dos ulls amb l’eye-liner, coloret, llavis ben definits, il·luminador en zones estratègiques, rímel, volum als cabells, rissos, extensions...
I jo quasi no sé fer la majoria de les tècniques que descriu. Si mai em veu un fotògraf, deurà pensar: ja passa l’esgarradeta de pell, pestanyes, llavis...
Michelle també critica, molt acertadament, el titular d’alguna revista: “Ens agraden les dones reals” (però que no tinguin grassa, ni amb cel·lulitis, ni amb el cul mig caigut... O bé: ”Estima’t com ets” (sense  fer ulleres, ni tenir arrugues, ni pèls on no toqui, ni grassa, ni pits petits, ni massa anys, ni les ungles mossegades...);  i de pas, afegeix, tampoc tinguis gaires idees. I això, ja és el súmmum dels súmmums: de la dona només importa que sigui molt bonica, però no fa falta que sàpiga pensar. El vell problema de sempre! Sort que de tant en tant hi ha dones que posen els punts sobre les is.

I és que la bellesa, tant de dones, homes, nens i nenes, àvies i avis, és interior i té la grata tendència de manifestar-se exteriorment. I si es competís per la bellesa de l’ànima, no hi hauria tantes revistes de fotos. Com es disfressa una ànima lletja?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada