dimecres, 27 de maig de 2015

Voleu dir que el futbol és tan bo?

A finals de maig, en una competició femenina de futbol, una àrbitre de disset anys, a Andalusia, quan es dirigia cap al vestidor, després d’acabar la seva feina, va haver de suportar que l’entrenador de l’equip Arenas de Armilla de Granada (que dius: si jugues en aquesta Champions intenta passar discretet...), li vomités uns insults que ens desvetllen —a part de la falta de discreció—, una manca  total de d’educació bàsica i imprescindible per a qualsevol tipus de socialització;  a més d’un recòndit, intrínsec i crònic masclisme: te estamos grabando, te vas a enterar, zorra. I un grup d’aficionats encara ho va rematar: ...eres una hija de puta, solo vales para limpiar lavabos,está comprobado que solo sirves para comer pollas. Voleu caps més buits que les mateixes pilotes? O potser és que de tant mirar pilotes, se’ls ha quedat desert de coneixement i educació?
  Però es veu que el futbol també dóna alegries. La setmana passada, quan el Barça va jugar amb el Bayern  de Guardiola, Messi va fer un gol — diuen—,  tan espectacular i tan important que a Barcelona, amb la fúria que es van aixecar els prop de cent mil espectadors, i el crit que tots alhora van fer, es va produir un moviment sísmic de considerable consideració. I si amb el terratrèmol se’ns arriben a enfonsar les universitats que hi ha a la vora del camp? Ens hauria pogut sortir més car el suc que la sardina! Amb tot, ja sabem que el poble enardit prefereix Barrabàs!
  A Catalunya tenim metges boníssim que salven moltes vides. També tenim molts docents que aconsegueixen formar persones sàvies i lliures, Tots regalen el seu temps de lleure per aconseguir millors resultats —no pas per posar més ben escairada una pilota dins d’una xarxa. I tenim també bons empresaris que, amb l’ai al cor, fan els seus números per poder mantenir la seva plantilla de treballadors. I tenim més casos, molts més casos... I no es produeix cap moviment sísmic ni ningú no els regala copes ni pilotes d’or ( ni una ampolla d’aigua de Lourdes, ni un diccionari, ni una calculadora). Quan en realitat, encara proporcionen moltes més satisfaccions.
  És tan trivial veure uns jugadors... què dic jugadors? Si algun dia, per remota casualitat, he vist alguna jugada, hi ha hagut alguns corredors de pilotes amb unes fesomies que m’han semblat... però no se m’acut cap adjectiu que no resulti ofensiu. I també hi he vist puntades, cops, empentes, trencadures... insults, ràbia... I m’han fet pensar en els gladiadors romans, en la diversió d’èpoques pretèrites que ara se’ns ha refinat. No necessitem lleons ni cristians. En tenim prou amb una pilota. Amb tot, ho tenim ben clar: quan hi ha penes, postguerres, crisis... al poble, donem-li diversió. No pensarà en res més durant una estona.
  I és que el futbol pot ser bo per a molta gent, però hauria d’estar situat en un altre lloc dins del rànquing de valors de la nostra societat. No és més important salvar vides, empreses i formar excel·lents professionals?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada