dimarts, 19 de maig de 2015

Per què no està penalitzada l’homofòbia pública?



En privat, cadascú a casa seva, dins la seva dutxa — o per evitar filtracions, dins del forn—, fins allà on li permeti el seu senderi i educació, que canti o que cridi el que vulgui. Però als diaris públics, privats o concertats... què mantingui la dignitat!
  No fa ni un mes, el nostre benvolgut Toni Cruanyes, amb tot el coratge que el seu gest li exigia, va fer un tuit explicant que deixava de presentar el Telenotícies perquè, amb el seu marit, havien estat pares d’una criatura; i endemés, volia compartir el seu goig amb amics i coneguts.
  Pocs dies després, el prestigiós diari El Nou 9 publicava la carta d’un lector (evidentment sense especificar-ne cap dada, perquè l’anonimat és molt valent), dient que acceptava l’homosexualitat de Cruanyes —que potser en el moment de la seva gestació, alguna hormona o gen li van consultar alguna cosa per combinar-se?—; però que li produïa grinyolament. Afortunadament potser no li produïa res, perquè grinyolament no té entrada al diccionari de la llengua catalana. Dels pocs valors que li deuen quedar a aquest individu al cervell, hi deuen tenir tant d’espai que, en moure’s, no poden evitar grinyolar en xocar els uns contra els altres. A més, dels pocs que hi té, encara li ballen, perquè no els té solidificats. Com si no, es pot comprendre que digui que ho entén, i després dubti?
  I mireu com d’atrevit és: es permet fer-li un sermó (tampoc no sabem si és capellà, que llavors sí que estaria dins d’una línia...): el fet que vosaltres hagueu escollit un sistema de convivència homosexual, potser ningú no ho pot discutir... I després passa a recriminar-los: el fet que dos homes...hagin triat el destí d’un infant que no pot opinar... (això sí que fa olor de certa església i d’algun partit que s’està ensorrant). Sí que li han triat el destí, sí! Perquè segur que li han millorat les seves condicions afectives, culturals, socials... O potser es pensa, aquest homòfob, que donen en adopció nens que estan ben cuidats a casa seva?
  Més bajanades: com ho sabeu que el vostre exemple no el guiarà cap al mateix destí? L’homosexuallitat és un destí? O un tret genètic que permet fantàstics destins? Prefereixo fer mil cafès amb un homosexual, que menjar un cacahuet amb mig homòfob!
  Més barrabassades: quan tots i totes siguin com vós i la vostra parella, s’extingirà la raça humana? Li sonaran les lleis de Mendel?  O potser aquell dia no va poder anar a classe?
  Pobre Cruanyes! Amb tan bona intenció i haurà de canviar bolquers pensant que la terra quedarà despoblada per culpa seva!!!
  No seria millor no donar veu als homòfobs o enviar-los d’excursió a Mart, la Lluna...  I si aquest dispendi no és possible, que no cantin ni a la seva dutxa, que s’expressin només dins de la seva olla a pressió!
I és que els comentaris anònims no solen ser expressió d’una franca pluralitat, sinó més aviat una estimulació de la morbositat humana —què cruel per a tots els que no són capaços d’adonar-se’n i són manipulats!—, amb fins lucratius.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada