diumenge, 8 de març de 2015

Nova York, floretes i la Venus de Willendorf



Hollaback, una organització contra l’assetjament verbal a les dones al carrer, (no del carrer —que es podria prestar a males interpretacions, ja que hi ha llengües molt verinoses—, i ja prou tenen altres tipus d’assetjaments), va encarregar al senyor Rob Bliss (molt feliç amb l’encàrrec), i especialista en màrqueting viral, la següent feina: gravar una dona, no de carrer, sinó passejant pels carrers de Manhattan, durant deu hores.
  L’actriu Shoshana B. Roberts s’hi va prestar voluntàriament, caminant en silenci i només mirant-se el seu propi nas perquè cap llengua verinosa pogués dir que era una provocadora ( i al final, encara hagués estat culpable ella mateixa d’incitar els homes que la violessin per plaer).
  El resultat: en deu hores més de cent assetjaments!!! Quin temple i professionalitat per part de l’actriu! A les deu floretes, que segons com t’ho miris més aviat resulten insults... ja en deuria estar més que cansada ( a part del mal de peus i tocadures als talons).
  El debat: les interpel·lacions no sol·licitades, són assetjament o floretes? En un dia ennuvolat, mal humor i regla, no hi ha dubte: assetjament a la jugular. Una floreta simpàtica, en un dia primaveral i de sol engrescador —sense les noranta-nou restants—, per no tòrcer el dia simpàtic, una es pot fer la sorda. Però no és això! Per què les dones han de suportar aquest tracte vexatori? Ai, si els hagués passat als homes! Quantes llengües femenines no haurien rodat!
  Jo ho tinc clar: ni floretes, ni capollets. Insults de capolls!
  Els més repetits eren: bonica, sexi, què fas?,  maleïda siguis! Fins i tot, amb un acompanyant al costat durant més de cinc minuts.
  I dic jo: què potser anava vestida amb un bustier de blonda, amb lligacames de plometes i sabates enturonades tipus la reina Letizia? Perquè llavors, no les males llengües, sinó moltes llengües tingudes (elles), per normals, l’haurien acusada.
  No, no. La noia anava vestida de negre, molt discreta. Però tant pel color  (dels meus llibres de text en blanc i negre), com per les mides, val a dir que potser tenia alguna retirada a la famosa Venus de Willendorf. Que s’hauria de veure, si enlloc d’estar en una vitrina del Museu d’Història de Viena, la traguessin a voltar com un passo de Setmana Santa sevillana, pel Passeig de Manresa, què passaria?
  I és que el problema no és sols de mides, és d’estructures d’estat. Ai! M’he equivocat! Com que estem construint tantes estructures d’estat, m’he fet un embolic. Volia dir estructures mentals. Perquè els tiradors de floretes/insults que surten al vídeo, com que els transparenta una mica la pell i els ossos del crani, sembla que el tinguin deshabitat.
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada