#maltractamenzero

Maltractament, segons el diccionari és qualsevol comportament violent que causa un mal físic o moral. Amb un # i un zero seguit al darrere em recorda l’expressió violència zero amb la que s’han fet tantes campanyes i manifestacions per evitar comportaments violents, sobretot, en relació a les dones, pels abusos masclistes.

Aquesta setmana, tothom ha estat parlant de l’entrevista de Sílvia Caballol al programa Col·lapse. Si abans ja només seleccionava alguna entrevista que pogués interessar-me, ara, potser el passaré per alt.

A més, una amiga em va passar el missatge que ella havia compartit a les xarxes des que havien publicitat que havia concedit l’entrevista. Això sí, gratuïta.

Caballol denunciava que un alt càrrec eclesiàstic havia enviat un correu al seu marit, ja secularitzat però encara mantenint el títol de bisbe sense poder exercir, amenaçant-lo si ella feia l’entrevista. Els exigia una discreció que, suposadament, havien pactat abans. Amb tot, manifestava que ella no l’havia promès mai a ningú, aquesta discreció. I se l’amenaçava de rebre un càstig exemplar.

L’església es pot permetre amenaces de càstigs exemplars? No cal respondre, però aquest individu ha tingut sort que Caballol hagi acceptat, suposo, la petició del seu marit de no revelar el nom ni el càrrec de l’eclesiàstic.

No la conec, a ella. L’únic contacte que hi he tingut, d’escassos segons, va ser un dia per Ínstagram quan em van aparèixer unes declaracions seves sobre l’avortament. Evidentment, no hi estava d’acord i vaig enviar-li la meva opinió. En escassos segons, incapaços per a la reflexió, em va bloquejar. Llavors sí que em vaig formar una opinió: intransigent, masclista...

Pel que em diuen, però, a l’entrevista no es va mostrar de manera rotunda contra l’avortament. Celebro que hagi après quelcom sobre un tema tan cabdal.

Amb tot, la faig responsable d’una qüestió més personal. A la meva novel·la Una assassina massa jove, Novell havia de ser un personatge negatiu. Tot i sabent-t’ho, ell em va concedir l’entrevista i em va explicar tot allò que vaig demanar-li. En acabar, vam parlar d’assistir a la presentació. En tornar a posar-me a l’ordinador, per la seva generositat, em va ser impossible continuar amb tota la negativitat del seu personatge. I se la va quedar, amb raó, el bisbe de la Seu d’Urgell. Quan vaig presentar la novel·la a Súria, m’hagués agradat molt que, Novell hagués volgut compartir-la. Tenia un bon record d’ell i, si més no, hauria volgut donar-li la mà. Novell no va comparèixer i jo sempre he pensat que ella hi estava al darrere.

I és que tornant als maltractaments, siguin de qui siguin, són delictes. I més greus si estan perpetrats per un representant eclesiàstic. Crec, però, que ella no ha estat gens encertada apropiant-se d’un eslògan feminista amb el que no hi ha cap coincidència. Perquè en res s’assembla al xantatge i l’amenaça eclesiàstica o a la persecució periodística per haver concebut descendència amb un bisbe mediàtic i en actiu.