L’horrible moda de la «skincare»

 De què estem parlant? D’una rutina de bellesa facial que pot començar en preadolescents i que malignament s’està agreujant per culpa de mals hàbits a les xarxes. I per l’ús inadequat que en fan massa adolescents amb barra lliure a continguts molt nocius.

Que no tota la culpa és dels pares? No. Però si volen adolescents sans, han d’esforçar-se molt més. És duríssim i dificilíssim, però no fer-ho és molt pitjor per a les seves filles i fills.

Aquesta moda va d'adolescents que, cada vegada més joves, s’apliquen cosmètics del tot inapropiats a la seva edat. Els farmacèutics ja estan alertant de pells molt estropellades en nenes. Perquè la prevalença és més femenina que masculina per culpa de la violència estètica.

I de tot plegat en tenen la culpa el munt de vídeos infames de bellesa que corren per les xarxes. I les nenes no fan sinó seguir influencers molt més grans que elles i per tant, amb necessitats ben diferents. A més, la selecció de la influencer de TikTok pot ser totalment arbitrària. I les nenes ja es gasten els seus estalvis en productes que les facin veure i sentir-se millor.

Sense ser conscients dels mals que causen a la seva pell (com al·lèrgies, irritacions, acne...) una adolescent ja es pot posar retinol quan és del tot contraproduent sense tenir signes d’envelliment. Els adolescents tenen, en general, la pell sana i jove i només necessiten netejar-la bé i un bon protector solar diari. Tampoc és adequat, tot i que ho fan, utilitzar niacimina o vitamina C.

I després dels productes arriben les cirurgies estètiques. A l’estat espanyol es poden arribar a fer en un any, unes 400.000 intervencions d’aquest tipus. De les que unes 8000 són de menors de divuit anys. És un percentatge petit, un 2%, però el problema és com està augmentant.

Un estudi fet a 118 dones d’entre 18 i 29 anys va concloure que veure imatges de dones sotmeses a millores cosmètiques afectava el desig de les adolescents a voler també sotmetre’s a intervencions estètiques. I com més temps passen a les xarxes, més gran és el desig incontrolable. Amb la perniciosa conseqüència que menys s’agraden.

L’ús de filtres a les xarxes també fa molt mal. A Noruega ja s’ha prohibit publicar fotografies retocades sense avisar els seguidors.

A les xarxes també podem trobar-hi influencers que s’han operat gratuïtament a canvi de la promoció.

A més, s’està constatant que cada vegada hi ha més noies/dones que, poc a poc, van convertint-se en addictes als retocs. Com passa amb els tatuatges.

I és que l’adolescència (que és un moment molt vulnerable del desenvolupament humà tant a nivell físic com emocional), no és una edat idònia per decidir castigar la pell facial. Hi ha dones famoses que, de grans, han reconegut que aquestes intervencions van ser un error de la seva vida. Per què, doncs, no hi ha influencers que parlin de la violència estètica i del mal que causen en les tràgiques víctimes encara sense els valors clars ni les prioritats organitzades?