Tràfic de dones i nenes

El tràfic de dones és una modalitat del tràfic de persones; és il·legal però és el més lucratiu dels negocis i el més practicat al món. Mou uns 32 mil milions de dòlars per any. Té diferents versions: reclutament, transport, transferència o allotjament de dones utilitzant amenaces, ús de força, formes de coacció i abús d'autoritat sobre dones vulnerables per a fins d'explotació. En total, hi ha unes 500.000 persones traficades des de països pobres per any. I s'estima que el 98% d’aquestes víctimes a tot el món són dones.

Aquest tipus d’explotació té grans guanys econòmics però baixos riscos penals. Perquè aquestes dones entren als països de destí amb visats turístics i l’explotació queda camuflada per activitats legals com agències de models, mainaderes, cambreres... Quan el seu veritable destí és l’explotació sexual. Solen treballar entre deu i tretze hores per dia. No poden rebutjar clients i, per aguantar-ho, les sotmeten a l’ús abusiu de drogues i alcohol. Així també perden la consciencia de l’abús i només solen admetre que han estat enganyades. Aquesta explotació les exposa a tot tipus de malalties de transmissió sexual i solen patir atacs físics per part dels seus proxenetes als qui han de donar tots els diners guanyats per saldar un imaginari deute contret.

Moltes d’aquestes dones, ara, estan patint una nova forma d'explotació: la revenda. Les tenen durant un petit període, menys de vint-i-vuit dies, en un establiment de prostitució i, de seguida, són revenudes a altres establiments per captar nous clients.

L'Associació per a la Prevenció i Reinserció de la Dona Prostituïda alerta que el Brasil és actualment el país amb major nombre de dones traficades per a fins sexuals de Sud-amèrica. En total, s’han comptabilitzat 110 rutes nacionals i 131 rutes internacionals. D’aquestes, 32 són espanyoles.

Si això no fos un delicte prou execrable, sempre hi ha un pitjor encara més esgarrifós. Aquest estiu vam poder saber d’uns pares romanesos que havien venut la seva filla de dotze anys a una altra família per casar-la i mantenir relacions sexuals amb el seu fill també menor d’edat. La xifra pagada no s’ha pogut saber. El cas és que la nena va ser separada de la seva família biològica i portada, des d’Alemanya a Sevilla. No hi havia estat mai, no coneixia ningú ni tampoc l’idioma. Després de fer-li la prova del mocador per determinar si era verge, van obligar-la a mantenir relacions sexuals completes amb el fill. La seva família venedora va donar plens poders a la compradora. I la nena va romandre a la nova casa sense escolaritzar i amb funcions de servitud. No tenia telèfon mòbil i només sortia de casa acompanyada pel marit o amb la seva família.

I és que el món on vivim, de tan esgarrifós, malalt, degenerat, malvat ... que és, causa vòmit psicològic només de pensar-hi. Fa venir ganes de desaparèixer-ne i de no engendrar mai més cap dona. D’on surten un pare i una mare que vulguin tan de mal a una filla seva? Inimaginable!