Aquest passat Nadal una bona amiga, coneixent-me els gustos, m’ha regalat un calendari fantàstic creat per l’artista visual i llibretera, amant de la literatura i feminista Elena Zendrera. La foto de la portada és una màquina d’escriure de les antigues amb unes flames blanques damunt les tecles. Com a títol, a part de Calendari 2024, hi diu: Lletraferides-dis-ts (adj.) pl. 1. Es diu d’aquelles persones que senten una passió extrema per la literatura.
Si en hi ha de persones amb aquesta passió! I especialment dones; perquè de tothom és sabut que les dones són les que més consumeixen literatura. I si no, passeu pels clubs de lectura a veure quants homes hi podeu trobar. O aneu als teatres, als cinemes, a les llibreries...
El calendari és preciós i per a cada més hi ha una dona a la que Zendrera vol retre homenatge per haver utilitzat les paraules per crear discursos transformadors i alliberadors. De les dotze, poques són àmpliament conegudes.
Avui, us vull parlar d’una d’elles: de la Conxa Pérez Collado. Nascuda a Barcelona el 1915. A ella, li fa l’honor de protagonitzar el mes de març, el dia 8, tan important per a les dones: el dia Internacional de la Dona. Ens diu Zendrera que l’ha volgut destacar per les seves conviccions i i per la seva capacitat per dedicar-se amb cos i ànima a transformar la realitat que l’envoltava.
La Conxa va néixer al barri de Les Corts de Barcelona, en el si d’una família obrera de tendència anarquista. De ben jove s'incorporà a la lluita obrera i, seguint els ideals anarquistes, es va sindicar i militar a la CNT, en el sector de les arts gràfiques, on treballava. I des de la militància va passar a implicar-se activament en diferents Ateneus Llibertaris de l'època, com el Faros. També formà part de les Joventuts Llibertàries i de diferents grups de la FAI.
El 1935, després d’haver participat en diferents vagues revolucionàries i haver patit presó fou una de les membres fundadores de l'Ateneu racionalista Humanitat de Les Corts i de l'Escola autogestionària Eliseu Reclús amb els coneguts germans Carrasquer, on participà en xerrades sobre educació sexual femenina.
Lluità per aturar la sublevació feixista del 36 a Barcelona i va marxar al front d’Aragó com a miliciana. Va participar en els atacs de Belchite i Álmudévar. Més tard, a la rereguarda, va dirigir una fàbrica de cosmètica que havia estat col·lectivitzada i transformada en fabrica de munició anomenada «Del pintallavis a la bala». Va marxar a l’exili i va suportar diferents camps de concentració. Va tornar el 1942 amb un fill de pocs mesos. Va obrir una parada al mercat de Sant Antoni i amb el seu company, continuà l’activisme antifeixista. El 1999 entrà a formar part del Grup de Dones del 36, on va conèixer la seva fundadora Llum Ventura.
I és que gràcies a ella i a dones lluitadores antifeixistes com ella, que han recorregut escoles i instituts de Catalunya, s’ha pogut recuperar força part de la nostra memòria històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada