Que hàgim de tenir mala sort en tantes situacions de la vida és una injustícia biològica i moral. Per què, pel fet d’haver d’escarrassar-se més, les dones, a sobre, han de patir penalitzacions? Perquè portar criatures al món, que ja de per si és un esforç ingent, dolorós, fatigós, a vegades fins i tot cruel... a sobre, ha de deixar-les dormint menys i malament?
Està mal pensat el cos femení. Els homes, a sobre de no haver de parir, poden dormir, estadísticament, molt millor.
Però, ves a passar-li comptes a l’evolució!
Una enquesta recent de la Fundació Nacional del Son va fer palès que les dones tenen més dificultats per quedar-se adormides. Aquest problema ja pot presentar-se’ls des de la pubertat. Segons els especialistes, aquesta maledicció pot tenir causes biològiques, psicològiques i socials.
Fiona Baker, directora del Programa de Recerca del Son a Califòrnia, afirma que els canvis hormonals femenins, a partir de la menstruació, solen provocar ansietat i depressió.
La depressió tendeix a disminuir la quantitat de son i l’ansietat tendeix a interrompre'l. Les dones tenen el doble de possibilitat que els homes de patir tant ansietat com depressió.
I de la regla a l’embaràs. Aquest sol provocar nàusees, micció excessiva, còlics, excés de sensibilitat als pits, incomoditat generalitzada... I tot plegat, segueix alterant negativament el son.
Segons Shelby Harris, neuròloga de l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York, tenir criatures també altera el son perquè fa que el cervell transiti per un estat d’hipervigilància i capacitat de resposta al nadó que dificulta enormement poder dormir bé i de forma regular. A vegades, costa molt recuperar el son o no s’arriba a recuperar mai més. Només a partir que la criatura aprèn a dormir la nit sencera, algunes dones poden tornar a agafar el ritme anterior del son (que ja havia quedat malmès abans per l’embaràs).
Si passem a la menopausa, un 80% de les dones comencen a tenir fogots durant els anys anteriors (uns quatre) i els posteriors (que a vegades ni se saben...). Aquests fogots, doncs, poden alterar el son durant força anys. A més, les dones postmenopàusiques tenen més risc de desenvolupar apnees degut a l’augment de pes, a l’envelliment i a la pèrdua del to muscular. I l’apnea interromp el son.
Una altra desavantatge femenina és la síndrome de les cames inquietes. El neguit i el dolor que generen poden despertar la dona constantment. I amb mal.
I si tot això no fos prou, segons el doctor Estivill, així com al home tenir relacions sexuals abans de dormir li accelera el procés del descans, a la dona li produeix l’efecte contrari perquè roman més estona estimulada i li costa més relaxar-se.
I és que no s’entén la injustícia biològica: si les dones ja han de parir, per què als homes no els ha tocat, per exemple, la hipervigilància nocturna dels nadons, al menys durant alguns anys? I, ja posats a demanar, per què no rebaixar una mica tantes desavantatges femenines?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada