L’estiu també és masclista

Estava jo, l’altre dia, a la piscina distraient la meva neta tot mirant les nenes i els nens que hi fan estada durant quasi tot el matí perquè mares i pares puguin seguir treballant, quan em vaig adonar que li deia: «veus com les mares i les àvies van a buscar les nenes i els nens?» Vaig voler fixa-m’hi millor per si em traïen per golejada els meus ulls feministes. Tot i que vaig aconseguir veure un parell de pares joves entre la munió de mares, àvies i dones que potser tenien altres lligams, la meva visió era real. Em va quedar la imatge al cap. Una imatge que no necessita gràfiques de cap tipus ni enquestes ni recerques. Si hagués estat sola, jugant amb el mòbil, amb un gelat i el llibre a punt d’obrir, esperant fer la meva nedada, hauria fet una foto per a l’agència EFE de notícies. Potser abans que acabi l’estiu la faré i la titularé: «Pares i avis recollint la canalla»

És justa aquesta realitat? Gens! I jo diria que respecte a la meva mare, la dels meus fills ha empitjorat. Nosaltres jugàvem a casa i ajudàvem una mica, o molt ... La meva mare no havia de treure’s la bata d’estar per casa fent feines de la llar i tots els àpats i... per canviar-se, agafar el cotxe o a peu (que amb la calorada, pitjor)..., venir a buscar-nos potser a mig fer alguna cosa... i no havia de calcular com organitzar el dinar per tenir-lo, a l’hora, acabat de fer, sense estar covat o la carn com espardenya.

És valorada aquesta realitat? Gens! A finals d’estiu, ¿el govern reparteix caixes de bombons a les mares que han deixat de banda totes les seves necessitats per socórrer les dels altres?

Sabeu d’alguna mare amb dues criatures que en tornar de vacances, us parli de les lectures que ha fet? De les caminades precioses per la costa? Dels gelats o mojitos que s’ha pres pensant en els seus projectes?

Com aguanten les dones aquests estius? Com les meves petúnies. La pedregada de fa dies (l’estiu) les va arrossinar (rebentar). Passats uns dies, amb una mica de sol (quatre rialles) I una mica d’aigua (alguns petons o abraçades), sembla que tornen a estar igual. Però no. Els han caigut moltes fulles i se’ls han partit força brots. I les dones perden la salut, les il·lusions, els projectes... estiu rere estiu.

Jo us commino a organitzar-nos per exigir als governs que tota mare o dona que ha de passar l’estiu quasi pitjor que l’hivern i les àvies i les dones que hi col·laboren, tingui una setmana pagada, en acabar l’estiu, gratuïta per poder fer allò que més els hi plagui.

I tot això passa sense que, normalment, ningú (marits, fills, filles...) ho agraeixin i ho reconeguin com caldria. I no sols això ―com que els sembla un dret adquirit―, poden estar queixosos i fer recriminacions.

I és que, tot i que tenir cura de les criatures petites sigui d’allò més tendre, emotiu, meravellós... no ens podem oblidar que fins i tot Déu, al setè dia va descansar. Ai, però era home! Doncs això, que totes les feines tenen vacances menys la de ser dones.