Paula Cañellas Alba

La coneixem poc perquè amb les seves idees va morir en plena dictadura franquista? Per què el franquisme era masclista?

Dos condicions totalment negatives: dictadura i masclisme. Ambdues fan i van a fer mal.

Nascuda a Palma el 1874, va estudiar magisteri a la congregació de monges de la Puresa de Maria, l’única que existia a les Illes. El 1890, amb setze anys, ja era mestra superior de l’Escola Normal de Mestres, havent aprovat les oposicions.

Es considerada una mestra krausista i feminista.

Krause era un filòsof alemany, deixeble de Kant, que propugnava, quan a Europa ja era residual, un intent de renovació intel·lectual (per si el país podia apropar-se a Europa), especialment pel que fa a l'ètica i a la pedagogia.

Les implicacions pedagògiques de la filosofia krausista obligaven a posar en contacte directe l’alumne amb la naturalesa i amb qualsevol objecte de coneixement. Per això, les classes experimentals i les excursions van passar a tenir un paper preponderant.

Per al krausisme, també va ser fonamental una educació laica i unes creences en un deu aliè a qualsevol reglamentació.

A Espanya va tenir una acollida duradora i fecunda quant a la vida artística i intel·lectual fins el 1936, quan la Guerra Civil, iniciada pel General Franco, va dispersar els seus membres més destacats. Ella no va ser represaliada pel franquisme perquè feia setze anys que havia desaparegut de l’escena pública.

La seva gran aportació a l’educació femenina de les noies, va ser el fet d’impulsar les colònies escolars femenines. Va ser ella qui va dirigir la primera experiència de colònies femenines el 1904. I va continuar amb la mateixa tasca, cada estiu, fins el 1920, quan es va retirar.

Es considerada la primera mestra feminista. Públicament sempre defensava un ensenyament idèntic per a nois i noies. Parlem d’Espanya i del 1904!

Va aconseguir, tot i algun rifi-rafe, que l’ajuntament s’hi impliqués deixant alguns locals.

També va ser la primera dona que parlà en un acte oficial a Mallorca. Impartí una de les tres conferències inaugurals de l’Institut d’Estudis Superiors de la Dona del que en va ser fundadora. El projecte: proporcionar coneixements a les mares per a les tasques de la llar; preparar les alumnes per a l’ensenyament secundari, per al magisteri de primeres lletres i per a l’ingrés a l'Escola Superior de Mestres o a l'Escola Superior de Comerç o per a les oposicions al cos auxiliar de telegrafia. L’Església, temorosa del laïcisme de l'Institut, aconseguí ben aviat que l’Institut tanqués les portes.

Ella intentava inculcar a les dones que havien de tenir la seva independència econòmica per poder escollir el seu destí. I denunciava la situació de la dona espanyola, totalment sotmesa al baró, per la dependència jurídica a què la sotmetien lleis injustes i irracionals.

I és que si el feminisme, més de cent anys després, encara s’ha de fer camí, què no deuria costar-li a ella? O pitjor: pot tenir a veure amb la seva misteriosa retirada?