dissabte, 21 de maig de 2022

L’excepcionalitat de George Sand


No va ser exclusivament l’amant de Chopin com, durant molts anys, se l’ha considerada.

Víctor Hugo va dir d’ella, en morir: «ploro una morta, saludo a una immortal». I així ha estat: Amandine Aurore Lucile Dupin, va ser una pionera del feminisme, una veu femenina en una època en què les dones no tenien veu ni vot; quasi no podien llegir i menys escriure; no podien estimar i ser estimades en llibertat... Es va casar als divuit anys, el 1822, amb el baró Dudevant i van tenir un fill i una filla; però el matrimoni només va durar nou anys.

La seva primera novel·la, Indiana, va ser publicada el 1832, ja amb el pseudònim inspirat en el nom del seu amant, Jules Sandeau.

Qui pot tenir coneixement de la seva extensa obra? Poca gent sap que va arribar a publicar més de cent títols. I que ella era la que tenia cura dels seus fills. Perquè era de poc dormir unes quatre hores, i escrivia molt de nit. La seva obra més coneguda, Un hivern a Mallorca (1842), ens explica les vivències de la seva estada a la Cartoixa de Valdemosa, amb els seus fills i amb Chopin el que llavors era el seu amant i potser el més il·lustre, tot i també haver-ho estat de Prosper Mérimée i d’Alfred de Musset entre molts d’altres. S’hi van instal·lar per poder millorar la salut del fill i de l’amant als que ella va cuidar amorosament.

Els temes principals de les seves obres estan relacionats amb la defensa dels drets femenins. Ella advocava per la llibertat femenina i per la igualtat amb els homes, plantejava els problemes de la dona en la societat que li havia tocat viure i criticava les normes que prohibien els amors desiguals (el seu pare era un fill bord d’aristòcrata i la seva mare una modista pobra de París), de les barreges de classes socials, de les diferències d’edat, de la violència de la sexualitat masculina, dels intercanvis de rols i de les expectatives de gènere.

I tot això, corroborant-ho amb la seva pròpia vida com a testimoni. Aurore va ser una transgressora en molts sentits. Es va declarar anticlerical, socialista, pacifista. Va ser una defensora de la gent pobra i dels humils; i es va comprometre tant a favor dels obrers com dels perseguits polítics.

Però potser el fet que la va fer més famosa intenció que ja tenia per donar més ressò als seus escrits i poder guanyar els diners que necessitava per no haver de dependre de cap home, va ser la seva indumentària masculina. Sembla que ja de joveneta, quan vivia amb la seva àvia, el seu preceptor va animar-la a vestir-se de xicot per poder gaudir d’una vida més lliure al camp. Anys més tard, en separar-se i quedar-se sense diners, marxà a París amb la seva mare qui va aconsellar-li vestir-se d’home perquè era més econòmic.

I és que ella hi va veure més enllà i va adonar-se que vestir-se d’home tot i el coratge que exigia, li oferia moltes avantatges negades a les dones: com autonomia de moviments, gaudi de gresques artístiques nocturnes i pràctica de l’amor lliure.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada