Carme Junyent, llengua i feminisme

Que intento ser feminista i que ho vull ser, no crec que hi hagi massa gent que pugui discutir-m’ho. Amb tot, per raons d’edat, quan em confronto amb dones joves, veig que em costa assolir algunes de les seves fites perquè a elles, els hi han inculcat des de la llar d’infants. I tampoc és suficient.

Comencem amb la polèmica. Oi que no diem llar d’infantes? Perquè les infantes són aquelles que, ara, tothom sap que no tenen sang blava i són totalment prescindibles. Elles i la parentela.

Per complicar-ho més, si mirem al diccionari, l’explicació d’infant és «persona que té pocs anys de vida, criatura, nen, xiquet»

Estic tipa, cuita i recuita (encunyació familiar), d’haver de recórrer sempre al masculí per trobar les paraules al diccionari.

Les escoles s’haurien pogut batejar com a llars de criatures, oi? Però potser no ha estat així perquè criatura és femení? Ara, en dirien llars de nenes i nens? Seria un extrem ridícul més, oi?

Com diu Carme Junyent, lingüista, sàvia entre els savis, carregada de títols, premis i càrrecs, això de desdoblar entre nenes i nens no serveix de res. I té raó, no ens aporta cap canvi. No hem de canviar els noms ―tot i que fa malícia l’ús dominador del masculí―, hem de canviar les realitat socials.

Ella explica un cas molt clar i significatiu: a la facultat on imparteix les seves classes, li fan dir «alumnat» i «professorat», entre d’altres maneres d’igualar... les persones? No està de moda l’expressió idiota del «sigues tu mateix»? Utilitzar aquests termes que representa que ens fan iguals, no canvia res. A les seves classes tot i que hi ha un 80% de noies i un 20% de nois, a l’hora de preguntar, són ells qui fan el 80% de les preguntes i elles només en fan un 20%. Quina llàstima! El que ella vol és que la seva facultat li digui què s’ha de fer per aconseguir que les noies preguntin tant com els nois. I això sí que seria rellevant i canviaria la societat.

A una dona com la Carme Junyent, ara ―tot i haver estat sempre feminista―, se li diu que no n’és prou. Però com diu ella mateixa, es fixen en la façana i no en el fonamental. Ser feminista és que no hi hagi discriminació per sexe.

I jo entenc que la societat té la urgència, per exemple, de pagar igual homes que dones, de fer llistes cremallera, de donar a les dones allò que necessiten per poder competir amb les mateixes condicions, de... Que quan es parli d’elles quedin incloses en un nombre masculí és irritant i també s’ha de corregir, però començant per allò que és realment important.

Però, qui vol aturar-ho ? Ningú! Per por de ser acusat de masclista. A la Carme, dir el que pensa no li fa por perquè ella és una autoritat en la matèria. I, en expressar-se, trenta tuitaires van insultar-la però van seguir-la tres mil de nous.

I és que la societat que ens obliga a dir nenes i nens i permet la bretxa salarial ens està enganyat donant-nos un suposat i esquifit caramel però robant-nos descaradament el pollastre amb prunes de Nadal.