eWoman Business

No és el mateix córrer per una pista plena d’obstacles que, així que avances, et vagin posat una catifa que amoroseixi el pas.

És així com explicaria alguna de les tantes diferències que existeixen, entre homes i dones, en la cursa professional: entrebancs o avantatges. On serien les dones si, en lloc d’obstacles, se’ls hagués ofert les mateixes avantatges que als homes? I on serien els homes d’haver tingut els obstacles de les dones? Caldria imaginar-ho sovint, no oblidar-ho mai i compensar-ho amb presa i satisfactòriament.

Un exemple d’aquesta voluntat ha estat, no fa gaires dies, a Madrid, la celebració d’un esdeveniment, eWoman Business, patrocinat per la revista Woman i Prensa Ibérica. Un grup empresarial audiovisual que té com a president, com no?, un home. També s’hi ha sumat Womenalia, la xarxa més gran de dones professionals i emprenedores de parla hispana amb més de tres-centes mil womenalias.

L’acte volia impulsar la presència femenina en llocs de responsabilitat a les empreses. Poc escaient per a Prensa Ibérica amb un home al capdavant.

Una de les idees més ben acollides va ser que avançar en igualtat no és possible sense els homes. D’acord. Però aquests han estat els causants de les desigualtats. I per tant, el que urgeix és aconseguir que les empreses calculin els anys que porten amb presidents masculins i cedeixin els mateixos anys a les presidentes. A veure què passa? Així sí que col·laborarien. Perquè en això de fer passes al costat, molts homes van molt endarrerits. I algunes dones tampoc hi ajuden.

Per tal d’afavorir el diàleg, la trobada es va organitzar en diferents taules de debat centrades en diferents temes: igualtat, lideratge femení, recursos per a la recuperació econòmica després de la pandèmia, els desafiament de la sostenibilitat i els nous reptes tecnològics.

Pels títols ja ens adonem que només dos de cinc poden atènyer realment a la problemàtica exclusivament femenina. Que era del que es tractava, oi? Doncs no va ser així, es va parlar molt de tecnologia, d’economia, de sostenibilitat... i poc de com ajudar les dones.

Breus mencions: la catedràtica Begoña Gómez va parlar de la necessitat d’integrar una perspectiva feminista. Gens novedós. Endesa va exposar el seu programa d’ocupabilitat per a dones en zones rurals (només rurals?). Cal saber que la llista de directius d’Endesa té quinze homes i dues dones. Tot dit. La presidenta de Shell España va plantejar la voluntat de tenir un 40% (per què no el 50%) de dones el 2030 ( falten no anys!!!!) de dones en llocs d’alta direcció.

Al final final, potser per cobrir l’expedient, es va parlar més específicament de l’emprenedoria femenina i del paper de la dona en l’empresa. Però cap mesura que suposi un avenç. L’esdeveniment maquilla una voluntat potser tot just aparent.

I és que tot i les millores que es van aconseguint, repetir idees aparentment conciliadores, sense lleis reals, no porta enlloc.