No és que una a una les hagin liquidat, literalment, a cops de peu. Tot i que algunes dones afganes, iranianes... han mort lapidades. O la mateixa Hipàtia d’Alexandria va ser linxada...
El tema és que les dones no són matèria d’estudi ni a les escoles ni a les universitats. Senzillament ―però amb tota la mala sang i com a cops de peu―, han estat esborrades dels currículums escolars. I les poques que encara hi quedaven era per ser esposes, germanes o... d’algun home. Clementina Arderiu era més considerada per ser muller del gran poeta i traductor que per la seva obra poètica.
Per què, és pregunten algunes dones, no podem explicar l’escultura impressionista amb Camille Claudel? O per què no podem parlar de Mary Cassatt, si parlem de Pissarro. Jo la prefereixo a ella.
La historiografia ha fet molt de mal ―perpetrant tan grans puntades―, i ara, reincorporar-les és molt més difícil.
Diu Montse Amorós que, mentre preparava les oposicions d’Història de l’Art, va tenir un xoc en adonar-se que no hi constava cap dona. I no és que elles no hagin agafat mai un pinzell ni que no hagin estat reconegudes pels seus coetanis. Al contrari, moltes eren admirades i eren membres de les Acadèmies. Però tot i així, puntada de peu!
Llavors, Montse Amorós i dos professors més de secundària van crear el col·lectiu La Roldana. Luisa Ignacia Roldán va ser la primera escultora espanyola registrada i una de les principals figures del Barroc a l’Andalusia del segle XVII, principis del XVIII.
El col·lectiu lluita per la inclusió de les dones artistes en el currículum educatiu. Gran part del col·lectiu són dones relacionades amb el món de l’art, la cultura i l’educació. I ara exigeixen el reconeixement, fins ara pràcticament nul, d’aquestes artistes conegudes i menystingudes.
Per aconseguir-ho, han presentat una proposta de dones artistes que, per la seva rellevància, haurien de constar en aquests currículums. Elles parteixen d’un coneixement exhaustiu d’aquestes dones que han estat infravalorades pels segles dels segles.
A la seva pàgina podem trobar-hi el seu catàleg unificat en les diferents àrees i va des de dones a la prehistòria, passant per la Roldán i la Frida Kahlo, fins a Guerrilla Girls. Un total de vint-i-quatre entrades.
Coincidint amb aquesta reivindicació, aquesta setmana, també ha sortit a la premsa la incorporació de dones filòsofes al currículum de batxillerat, com Hanna Arendt, Hipàtia o María Zambrano.
A més, obligarà a l’alumnat a estudiar el geni d’Hidelgarda von Bingen i, a canvi, Teresa de Jesús ja no serà obligatòria.
Dels vint-i-cinc homes del darrer currículum ara es passarà a divuit homes i vuit dones. A part de les quatre ja mencionades cal afegir-hi: Aspasia de Mileto, Mary Wollstonecraft, Olympe de Gouges i Simone de Beauvoir.
I és que haver esborrat del nostre saber dones de tanta talla és molt mesquí. Ha passat el de sempre: esborrades. Cal promocionar-les sense pensar en elles com artistes de segona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada