Portem molts mesos veient com Fernando Simón surt a la televisió per informar-nos de la pandèmia, amb una cara de tenir un mal de fetge agut. Salvador Illa tampoc es queda enrere i fa una pantomima semblant. Però aquests dies, d’en Simón, arran de la seva gran espifiada, ha sortit una foto, en què se’l veu rient mol a gust. I l ja no sembla tenir cap mal; més aviat fa cara de poca solta garneu. El seu problema és que se li ha escapat un acudit de molt i molt i molt mal gust. I els acudits masclistes, si no és pensen, no surten. Ara, si un és masclista... passa el que li ha passat a Simón.
Pel seu càrrec de Director del Centro de Alertas y Emergencias Sanitarias, va haver d’assistir a una roda de premsa per analitzar l’evolució de la pandèmia que ha portat a les comunitats a prendre mesures per controlar el virus, per comentar les decisions europees de posar en quarantena els turistes que arriben d’Espanya, per...
Varen fer-li una pregunta trampa i hi va caure amb les quatre potes, els dos braços i el cervell mal organitzat.
―Li agraden les malalties infeccioses o les infermeres infeccioses?
Posant cara de mal de fetge i sense respondre, hauria quedat com un metge, si més no, educat. O fent-li un bon moc a qui va preguntar-li, fins i tot hauria pogut quedar bé.
Però no: ―No les preguntamos si són infecciosas o no, eso se ve unos días después.
Podem dir que a ell, se li veu d’una hora lluny que està infectat de masclisme.
El Consell General d’Infermeria va denunciar el comentari sexista i denigrant de Simón i varen reclamar-li unes disculpes immediates. La denúncia també incloïa una amenaça, ja que no havia dimitit immediatament: si no demana disculpes, recollirem firmes per demanar la seva reprovació parlamentària i que el Govern el cessi del càrrec. Està mal fet amenaçar, però si no, creieu que hauria demanat disculpes? No! Hauria passat com un acudit fins i tot de nivell entre els seus col·legues.
Oi que a ningú no li passa pel cap que Alba Vergés pugui fer un comentari feminista denigrant els infermers catalans? Obvi, perquè parlem de nivells molt diferents. I poseu-li l’adjectiu que vulgueu: nivell intel·lectual? Respectuós? Professional?
Fernando Simón no ha dimitit. Salvador Illa tampoc. I això que va incomplir la mateixa norma que ell exigeix a la ciutadania: no reunions versus un sopar de cent cinquanta persones. Els dos han demanat disculpes. Com el seu rei. D’ell potser en van prendre l’exemple. I continuen, com ell, sense dignitat ni vergonya. Qui sap ―perquè ara ja tenen molt poca credibilitat― si continuaran equivocant-se de la mateixa manera? Perquè si no hi ha cap autoritat superior competent que els exigeixi dignitat i vergonya, ells seguiran sent tan indignes i desvergonyits.
I és que cal pensar correctament perquè no s’escapin incorreccions en parlar. Especialment si s’està en un càrrec de responsabilitat i compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada