dissabte, 19 de desembre de 2020

Espanya és el primer país de la UE en prostitució


Em fa molta pena i ràbia pertànyer a un país que encapçala, un rànquing tan menyspreable. I Catalunya, lamentablement, també hi té el seu paper.

Girona i Almeria són els punts de l’Estat on se n’han identificat més. Les víctimes venen de Nigèria, Paraguai i Romania. A 2019, un 39% dels homes reconeixia haver pagat per sexe. Mentre que el tant per cent de les dones no arribava al 0’04%. Aquesta xifra converteix Espanya en el tercer país del món. El primer país és Tailàndia amb un 73%. A Europa, el segon país és Suïssa, amb un 19%, una mitat menys que Espanya.

Cada any, a Europa, mig milió de dones són explotades sexualment.

Del total de persones explotades, un 80% són dones i un 50% són menors d’edat.

L’Amelia Tiganus és una activista feminista, supervivent de prostitució i tràfic. Als tretze anys va ser violada per cinc xicots, en sortir de l’escola. Les violacions varen fer-se sistemàtiques. Ve deixar els estudis i, en aquesta situació de màxima vulnerabilitat, els proxenetes van parlar-li dels guanys d’anar a Espanya. Van prometre-li que en dos anys tindria la vida solucionada. Però van amagar-li que l’explotarien sexualment.

Ja a Espanya, es va adonar que era mercaderia. Cada vint-i-un dies la canviaven de prostíbul perquè els puters poguessin tenir més oferta. Així aconseguien també desarrelar-la. A part, de posar-l’hi multes si, per suportar aquesta situació de destrucció com a persona, s’enganxava a la cocaïna o a l’alcohol.

El proxeneta que va vendre l’Amelia va cobrar tres-cents euros per ella. Aquests proxenetes estan vistos com persones respectables quan, segons l’Amelia exerceixen sobre les seves víctimes una atroç violència psicològica.

Segons ella, el perfil dels puters és molt variat: totes les edats, totes les professions... però com més diners tenen, més puters són. I lamentablement, cada vegada són més joves. N’hi ha molts que ja comencen als dinou o vint anys. I ho tenen per una activitat d’oci i diversió. A més, afegeix, ho fan amb orgull, reforçant la seva masculinitat patriarcal.

L’Amelia va tenir sort que, en veure-la col·lapsada física i psicològicament, van deixar-la marxar.

Cal preguntar-se per què aquestes dones són menyspreades per la mateixa societat que les reclama. Per què els països que inverteixen tants diners en combatre el narcotràfic o el tràfic d’armes, no n’inverteixen en ajudar les dones víctimes de la prostitució? Segons EUROPOL el tràfic de persones és la segona font d’ingressos il·lícits, després del tràfic de drogues.

I és que Espanya té una mala tendència a encapçalar rànquings tan indignes com aquest. O com el de la falta de justícia imparcial, o el de tenir presos polítics volent passar per demòcrata o... I faria bé de tenir cura de les dones que hi viuen perquè, així, potser rescataria una mica de dignitat col·lectiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada