Les dones, poc a poc, estan guanyant els grans llocs de poder. I té un valor incalculable per totes les dificultats que ha tingut en contra. Fins i tot és inimaginable per als homes que no han parit, no han alletat i no han hagut de fer la cursa amb les sabates plenes de rocs.
Com a dona, m’agradaria poder viure el dia en què les dones puguin manar més que els homes. Per veure’n les diferències, per saber-ne els resultats. I perquè s’ho hauran guanyat tot i sortir força caselles enrere, en la graella del joc.
El tarannà femení, començant per la sororitat, continuant per l’empatia, seguint amb la intuïció emotiva i... no s’acarnissarà mai amb els homes com ells han fet, abans, amb les dones.
De dones que han manat i no ho han fet bé, també n’hi ha, és clar. I per dir-ne alguna, potser Margaret Tatcher. Però el seu no bé està força lluny del malament d’alguns homes com Trump.
Kamala Harris aconsegueix trencar el sostre de vidre i ser la primera vicepresidenta dels Estats Units. Els seus rocs a les sabates són com muntanyes: ser dona, negra, filla d’immigrants i haver destacat per la defensa dels drets de les minories. I tot això presentat per la premsa com si fossin adjectius pejoratius quan, en realitat, són qualitats de les bones.
El que ella va dir primer de tot no va ser un faré i diré i aniré. No. Va ser un senzill «estic a punt per a treballar» Com si no portés molts anys fent-ho. Perquè té cinquanta-sis anys i la seva carrera ha estat fulgurant.
Ha mamat la política, a casa seva, des de molt petita. Els seus pares van treballar molt activament en la defensa dels drets civils. I la seva mare se l’emportava a les manifestacions quan encara ni caminava.
Kamala, quan tot just va aprendre a escriure, va enviar una carta a Nixon demanant-li que acabés amb la guerra del Vietnam. Per tant, el seu tremp ja va quedar demostrat des de la infantesa.
Doctora en dret el 1989, va formar part del cos d’advocats de l’Estat amb ganes de reformar-lo. El 2008, va anunciar la seva candidatura a fiscal general de Califòrnia. El 2014 va ser reelegida. El 2016 va aconseguir el càrrec de senadora per Califòrnia amb una victòria aclaparadora.
Durant la campanya ha mobilitzat les dones i les minories. S’ha mostrat molt propera a la gent i, respectant totes les mesures de seguretat per la pandèmia, ha intentat parlar-hi i, fins i tot hi ha ballat. Tampoc no s’ha cansat de denunciar els intents d'obstruir la votació en els estats republicans.
El somni americà de Kamala no sembla que hagi d’acabar-se en la vicepresidència. Biden, a punt de fer 78 anys, ja ha insinuat que no vol repetir mandat. I Kamala pot ser la nova candidata a la presidència.
I és que si dones com la Kamala ja poden guanyar als Estats Units, vol dir que els països demòcrates de veritat ―no com Espanya― ho tinguin més a tocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada