Una agència de viatges per a dones

Carina Tur Doherty treballava, tranquil·lament, de comptable en una empresa. Però en assabentar-se que tancaria per jubilació, se li va plantejar un dilema: si seguir treballant tranquil·lament o arriscar-se, tot i perdre la tranquil·litat, a buscar una nova feina que li agradés més. I com que no era tranquil·la sinó molt emprenedora, va decidir fer de la seva afició, l’art de viatjar, la seva nova feina.

Com que tenia un sou fix, no s’havia dedicat mai a estalviar sinó a viatjar. Per això, no tenia diners per invertir i va començar ―com diu ella― la casa per la teulada. Per veure què passava. I com que tenia una pàgina de facebook ―no la personal― on penjava fotos dels seus viatges i hi tenia uns 2000 contactes, va començar a publicitar viatges per a dones i en grups reduïts de màxim, vuit persones.

Li va sortir bé. Però jo crec que també va saber fer-ho i deuria notar-se-li l’entusiasme. I les dones van respondre ―com no? sempre estem a punt― i van començar a fer reserves. Llavors, va anar per construir els fonaments i requerir el serveis d’un gestor i advocat que li van fer la paperassa i va crear l’agència Concédete Deseos.

El dia 8 de juny de 2018 va rebre la documentació i l’endemà, a les vuit del matí, ja marxava amb el primer grup cap a Nàpols.

La seva agència té aquest nom perquè vol que les dones puguin concedir-se aquells desitjos que la seva iaia Cari no va poder permetre’s. La seva iaia sempre deia que era viatgera però mai havia pogut viatjar. Va tocar-li la guerra, la família, la casa, els fills, pocs recursos... I li deia a la seva neta: «em moriré sense haver pogut veure el món per un forat». La jove Cari, plorava quan li sentia dir això. Llavors, ella, com a homenatge, va voler fer realitat el que l’àvia no havia pogut. I va voler brindar el seu esforç a altres dones que hi poguessin estar interessades.

Ara, fins i tot té dones veteranes. Que són com fixes ―depenent dels seus recursos― als seus viatges.

I a ella, el que més li agrada és que la seva agència s’ha convertit en una mena de plataforma per a que les dones que s’hi apuntin, puguin crear vincles i establir relacions socials.

Hi ha dones que s’han fet amigues a la seva agència, compartint quilòmetres i fotos, xerrant. N’hi ha que fins i tot, després, han marxat soles. Per a aquestes utilitza el sistema d’assistent on-line i està pendent d’elles les vint-i-quatre hores.

El seu viatge estrella ―després de l’avió― és el de la mini van de nou places i quilòmetres enllà.

No acabo d’estar completament d’acord amb la idea d’agència només per a dones, però si té requesta és que hi ha dones que en gaudeixen concedint-se aquests desitjos.

I és que l’empoderament femení ja ha fet molts quilòmetres i ja ha arribat ―tot i que n’hi falten― a moltes destinacions.