1934, la primera alcaldessa de Catalunya...

... Va ser Natividad Yarza Planas. Nascuda a Valladolid el 1872, era filla d’un sabater que treballava per a l’exèrcit. La mare ―que va tenir tres fills― es va dedicar a la família i a la casa. Amb quatre anys, es van traslladar a Barcelona. I als trenta-dos es va traslladar a Osca per cursar estudis de mestra. El 1906 començà a exercir a Santa Margarida de Montbui. Passà per diferents escoles fins que el 1930 obtingué la seva plaça definitiva a Bellprat, a l’Anoia.

A partir d’aquí va començar la seva activitat política. Nativitat va militar com a republicana i va ser miliciana i feminista.

Mai podré deixar d’indignar-me i sempre em rebel·laré contra aquesta maldat masculina ―i fins i tot, també, malauradament femenina― que ha tingut i segueix tenint les dones per poc més que res. Ah, si la Nativitat hagués estat un home! Sortiria a tots els llibres d’història!

I el que em fa més ràbia és pensar què hi pot haver darrere d’aquesta segregació. Perquè totes les respostes que em puc donar encara em subleven més i em fan tenir a molts homes per menys que res. D’aquests, en coneixem tots.

Vegeu si no tenen mèrit els seus mèrits. El 1931 va participar en la constitució de l’Associació Femenina Republicana de Victòria Kent. L'objectiu era animar les dones a col·laborar amb la república i a implicar-se en política. Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i va ser una destacada propagandista i oradora. El 1933, el govern espanyol i la Generalitat van substituir alguns alcaldes dictatorials per comissions gestores. Nativitat va presidir la de Bellprat. El mateix any, va ser elegida vicesecretària de la Junta General Constituent de l'Institut Laic Benèfic de Catalunya. El 1934 va ser democràticament elegida alcaldessa ―la primera a Espanya― com a militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Això li va permetre participar en els esdeveniments polítics més importants del seu temps. I va conèixer els presidents Companys i Macià.

Quan va començar la tràgica guerra, tot i tenir seixanta-tres anys, va allistar-se a l’exèrcit i marxà cap al front d’Aragó. Allí es va dedicar a fer tasques de proveïments per a les trinxeres. Quan les columnes de milicians es van militaritzar va tornar cap a Barcelona on va integrar-se com a mestra al Consell de l’Escola Nova Unificada.

Acabada l’ocupació franquista, Nativitat va exiliar-se a França on va sobreviure com a planxadora i gràcies a un ajut de l’Spanish Refugee Aid. Morí a Tolosa als 87 anys.

L’octubre de 1940, la Comisión depuradora de Magisterio la va donar de baixa com a mestra. Mala sang dels mal vençuts.

No va ser fins el 2009 que Bellprat li va retre un homenatge. I el 2010 van instaurar la Diada de Castelleres Memorial Nativitat Yarza.

I és que ser alcaldessa, elegida democràticament el 1934, hauria de ser un mèrit abastament reconegut i no oblidat com fins fa tan poc.