... Va ser Natividad Yarza
Planas. Nascuda a Valladolid el 1872, era filla d’un sabater que
treballava per a l’exèrcit. La mare ―que
va tenir tres fills―
es va dedicar a la família i a la casa. Amb quatre anys, es van
traslladar a Barcelona. I als trenta-dos es va traslladar a Osca per
cursar estudis de mestra. El 1906 començà a exercir a Santa
Margarida de Montbui. Passà per diferents escoles fins que el 1930
obtingué la seva plaça definitiva a Bellprat, a l’Anoia.
A partir d’aquí va
començar la seva activitat política. Nativitat va militar com a
republicana i va ser miliciana i feminista.
Mai podré deixar
d’indignar-me i sempre em rebel·laré contra aquesta maldat
masculina ―i
fins i tot, també, malauradament femenina―
que ha tingut i segueix tenint les dones per poc més que res. Ah, si
la Nativitat hagués estat un home! Sortiria a tots els llibres
d’història!
I
el que em fa més ràbia és pensar què hi pot haver darrere
d’aquesta segregació. Perquè totes les respostes que em puc donar
encara em subleven més i em fan tenir a molts homes per menys que
res. D’aquests, en coneixem tots.
Vegeu
si no tenen mèrit els seus mèrits. El
1931 va participar en la constitució de l’Associació Femenina
Republicana de Victòria
Kent.
L'objectiu era animar les dones a col·laborar amb la república i
a implicar-se en política.
Es
va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i
va ser una destacada propagandista i oradora. El
1933, el govern espanyol i la Generalitat van substituir alguns
alcaldes dictatorials per comissions gestores. Nativitat va presidir
la de Bellprat. El
mateix any, va ser elegida vicesecretària de la
Junta General Constituent de l'Institut Laic Benèfic de Catalunya.
El 1934 va ser democràticament elegida alcaldessa ―la
primera a Espanya―
com a militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Això li
va permetre participar en els esdeveniments polítics més importants
del seu temps. I va conèixer els presidents Companys i Macià.
Quan
va començar la tràgica guerra, tot i tenir seixanta-tres anys, va
allistar-se a l’exèrcit i marxà cap al front d’Aragó. Allí es
va dedicar a fer tasques de proveïments per a les trinxeres. Quan
les columnes de milicians es van militaritzar va tornar cap a
Barcelona on va integrar-se com a mestra al Consell de l’Escola
Nova Unificada.
Acabada
l’ocupació franquista, Nativitat va exiliar-se a França on va
sobreviure com a planxadora i gràcies a un ajut de l’Spanish
Refugee Aid. Morí a Tolosa als 87 anys.
L’octubre
de 1940, la Comisión depuradora de Magisterio la va donar de
baixa com a mestra. Mala sang dels mal vençuts.
No
va ser fins el 2009 que Bellprat li va retre un homenatge. I el 2010
van instaurar la Diada de Castelleres Memorial Nativitat Yarza.
I
és que ser alcaldessa, elegida democràticament el 1934, hauria de
ser un mèrit abastament reconegut i no oblidat com fins fa tan poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada