Fora Arcadis Espada i Xaviers Nart

Fora ells i tots els que vulguin assemblar-s’hi. Haurien de tenir prohibida l’assistència als medis de comunicació perquè no saben sinó ofendre, humiliar o menysprear. Aquest és el seu estil.

Per això us transcriuré un titular de cada un, referit al mateix tema. Us esgarrifareu!

Arcadi Espada: demana que es castigui a totes les dones que donin a llum a «hijos tontos, enfermos y peores».

Xavier Nart: «Si la mujer tiene una tara de origen, tiene que esterilizarse».

La diria tan grossa, que ni sé per on començar. Ho provo: ara resulta que les criatures neixen, com Eva ―ella en va tenir prou amb una costella masculina perquè el Déu del Cel ja sabia tot allò de l’ADN―... doncs, neixen només amb genètica femenina. Perquè, si no ho he entès malament, segons aquests punters de la ciència més avançada, les criatures amb problemes no han heretat res dels seus pares. Perquè, segons ells, suposo el gènere masculí no és sinó una conjunció d’Adonis i d’Eisteins!

Ells, en obrir la boca (a part del rampell de Llucifer que els ha enverinat la sang que els arriba al cervell), ja posen en evidència que no porten cap gen ―ni d’outlet―, d’Einstein. I mirant-los, tampoc crec que Adonis els considerés ―alegrement―, cap descendent de la seva nissaga.

Nart era, fins fa poc, de Cs. I, només per dir-ne alguna, va acabar reconeixent que havia rebut, per error!!! 31.000 € al seu compte en un banc suís de Fèlix Millet. A canvi de? Quin gen més edificant!

Espada va ser un dels promotors més coneguts de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya que va promoure la creació del partit polític Cs, en el qual no es va integrar mai. I també per dir-ne alguna, l'agost del 2018 va ser denunciat per la policia local de l’Ametlla de Mar, juntament amb set persones més, per pintar «mobiliari urbà». Els 8 denunciats van ser identificats per la policia pintant línies roges en un llaç groc situat a una rotonda de l’Ametlla de Mar. Un altre gen molt edificant!

Amb persones que diuen disbarats així d’horribles, no arribarem mai enlloc. Es pot opinar de manera diferent i expressar-se sempre i quan, els fets no et posin a la cua de qualsevol llista d’autoritats. I sempre i quan, el que diguis, no atempti contra els drets de ningú. I menys, potser, de les mares. En especial, d’aquelles lloables persones que, tot i tenir fills amb greus problemes, no es preocupen del per què i, amorosament, en tenen cura amb un amor infatigable i extenuant.

Si fóssim com ells, lamentaríem que la família on van ser educats, potser no va tenir tanta cura a encertar els valors que varen inculcar-los.

I és que cal ser molt acurat parlant en públic i escrivint a les xarxes. Perquè donada la falta de formació, cada vegada més greu, de les societats a les que pertanyem, les bestieses dites i escrites deixen mals pòsits.