Abans bo que virtuós

De què serveix ser un virtuós de la veu ―o de qualsevol altre do―, si l’individu es permet un cor immoral? Tenir un do, no converteix ningú en bona persona. I la bondat, al menys així ho crec jo, és la millor de totes les gràcies.

Plácido Domingo és un cantant líric espanyol de gran fama internacional. Ha interpretat més papers que cap altre tenor de la història i ha superat Enrico Caruso en l’obertura de la temporada a l’Òpera del Metropolitan de Nova York: vint-i-una vegades. Però, de què li serveix si és acusat d’immoralitat?

La seva carrera artística és, indubtablement, excel·lent. I al costat d’aquest gran talent, esforç i feina ben feta, cal afegir-hi el seu compromís amb tasques humanitàries i la seva voluntat docent creant programes per a joves artistes. Però, què és tot això, al costat de la immoralitat?

Malauradament, aquest gran artista va ser notícia no fa gaires dies, per unes terribles acusacions. No s’ha dictat cap sentència, encara. I potser escric l’article massa aviat, però el senyor Domingo té mala peça al teler.

Nou dones del món de l'òpera han confessat a l'agència The Associated Press que durant tres dècades van ser assetjades sexualment per l’artista en diferents trobades que van tenir lloc a l'Òpera de Washington, l'Òpera de Los Angeles i altres famosos teatres.

Segons elles, Domingo va pressionar-les per mantenir relacions sexuals a canvi de feines. Nepotisme del pitjor estil. Perquè, si elles no acceptaven, eren castigades professionalment.

Només una mezzosoprano, Patricia Wulf, ha acceptat ser identificada. Una altra d’aquestes nou dones ha assegurat que Domingo va posar-li la mà dins de la faldilla. I altres tres d’elles han afirmat que va forçar-les a fer-li petons a la boca en un vestuari, en una habitació d'hotel i durant un dinar de treball.

Molts més artistes de l’entorn de Domingo també han assegurant que tenia comportaments sexuals inapropiats i que perseguia a dones joves amb total impunitat.

Només l’acusació, ja li embruta de manera molt vergonyant, el currículum. I malauradament, fa que l’ídol de poques setmanes abans ―tot i els seus mèrits artístics, que no queden pas menyscabats―, es pugui veure a partir d’ara, com una figura depravada i viciosa. Quanta misèria! Per aquest motiu, l’Orquestra de Philadelphia i l’Òpera de San Francisco ja li han cancel·lat diverses actuacions.

A més, cal afegir les seves inadequades declaracions: els paràmetres d’ara són molt diferents als d’abans.

No, senyor Domingo! Abusar sexualment de qui necessita ajuda o de qui t’idolatra és tan immoral ara com als anys 80. I dir això, fa pensar que el seu sentiment de culpa és inexistent.

I és que ser una celebritat, no dona impunitat per fer coses mal fetes. Fins i tot, crec, exigeix una conducta sense cap ombra d’irreprotxabilitat.