Només ens caldria repassar
els titulars d’algunes Simonetes d’enguany: un tenista assetjador
sexual, hostesses fent de pitxer bufó, un cul femení per promoure
la lectura, dones tractades com cavalls, ...s’hauria de violar a
les catalanes, menors de divuit anys culpables de ser violades, 200
violacions al dia a Europa, La Manada... per adonar-nos que tot i els
esforços, encara cal molta lluita i moltes lleis.
A
aquests titulars
hi
podem afegir algunes
conclusions sobre el tractament de les dones en alguns medis de
comunicació. Masclistes, esclar!
Discriminació: el nom de les
dones, no importa gens: «7 mujeres y Miguel
Bemfica en el jurado español del EuroBest», «la esposa de Lenin y
otras tres mujeres de la revolución rusa...», Shakira, la señora
de Piqué...»
Els
estereotips de
pes i talla: Javier
Cárdenas,
en prime
time
de televisió pública fa
sortir tres noies descalces, amb calces i samarreta...(i no era cap
programa d’ortopèdia); Susana Díaz, fent-se la graciosa i
pretenent tenir talla per donar consells: «no
a la cerveza, sí a los refrescos light»;
una foto de Mariah Carey al Mundo amb el titular, «el
peso de la decadencia»
perquè ha
deixat d’estar
esquàlida...
Necessitat de parella:
«Garbiñe Muguruza, mucho tenis, bonitas piernas,
pocos novios» I per què no podia dir que per sort encara no
té xicot? «Paula Echevarría alcalnza los 40 más
sola que nunca», Millor estar sol que mal acompanyat, oi’
I
la bomba de l’any: Harvey Weinstein, productor
de cinema, denunciat per assetjament i abús sexual, a més de
violacions... el titular de El Español (de Pedro J. Ramírez) deia:
«las
mujeres que han terminado con la cerrera de Harvey Weinstein» Sort
n’hi ha hagut!
Una altra bomba: La Manada. Va
donar la sensació que es jutjava la víctima i no els culpables.
Més titulars: «una
mujer clava un cuchillo jamonero en la pierna de su novio después
que este le pegara varios puñetazos» No hauria de ser al
revés? «Su novio le pega varios puñetazos y ella (en defensa
propia) le clava cuchillo jamonero» És que l’ordre de l’oració
principal té molta importància, sobretot si el que passa a la
subordinada, no hauria succeït, de no haver-se produït l’acció
de la principal.
I així, fins a una llarga
llista. Oi que ja n’hi ha prou, per saber del cert que les dones
encara hem de lluitar molt i que les lleis han de protegir les
víctimes? I que els homes que encara són masclistes, si no són
capaços de reconèixer els drets de les dones, al menys, no es
vantin de ser masclistes. I algunes dones, també! Quan ho aprendran,
els uns i les altres?
I és que el masclisme encara
està massa arrelat i en sobra per tot arreu, especialment als
mitjans de la llengua emprada en els titulars anteriors. Que 2018
rebaixi les cotes del masclisme perquè els uns i les altres
aprenguin el que pertoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada