Qui ho havia de dir! Els homes
masclistes ―i alguns dels que
no volen semblar-ho, ho dissimulen, però ho són―,
tenen recòndits secrets.
I per tant, ja els aviso...
després de llegir aquest article, els quedaran molt poques ganes
d’explicar —ni
per descuit—,
mai més un acudit masclista.
La professora Emma
O'Connor i un grup d’investigadors de la
Western Carolina University han fet un estudi, amb dos experiments,
sobre un total de 138 homes heterosexuals, per esbrinar quins
prejudicis poden tenir cap a les dones i els homes gais.
Si ens
centrem només en els prejudicis masclistes, van
partir de la base de l’existència d’homes
a qui els sembla divertit dir rucades
com: el lloc de les dones és a la cuina, plorar és cosa de dones,
preguntar-los si tenen la regla quan no estan prou d’humor...
Després de l’estudi, han
arribat a la conclusió que aquests homes, en realitat, el que tenen
és un important problema d’inseguretat respecte a la seva
masculinitat. I aquest problema se’ls agreuja terriblement si
senten la seva masculinitat amenaçada.
Això els
pot passar, senzillament, per tenir una dona que, a la feina, estigui
per sobre d’ells i hagi d’imposar-los les seves decisions. Perquè
llavors, se’ls fa molt difícil
d’acceptar que és millor professional i,
empassar-se aquesta granota, els resulta del tot humiliant.
I
aquests homes, que ja tenen prou pega en veure’s amenaçats en la
seva masculinitat, a sobre tenen un altre greu problema. Es veu que,
segons l’estudi, el perfil d’aquests individus, és molt baix
quant a valors o conviccions. Les seves creences són molt precàries
i insegures. I són de plànyer perquè, quan se n’adonen, és quan
senten la necessitat de fer acudits sexistes. Però no en són
conscients. Quantes pegues, pobrics!
Crec que d’ara en endavant,
qualsevol dona que senti acudits sexistes pot explicar aquest
descobriment a qualsevol company de feina o amic (si encara no l’ha
esborrat de la llista de contactes),o familiar (si encara no l’ha
esborrat del llibre de família), perquè no faci més el ridícul.
La
intenció de l’estudi encara va
més lluny: aconseguir
que aquests tipus
d’acudits
baixin en caiguda
lliure i s’estavellin
aixafant la precarietat i inseguretat masculina que
pateixen alguns homes. Emma O'Connor
està convençuda
que ajudarà
moltíssim a millorar les relacions laborals amb homes que se senten
amenaçats.
I és que
l’assetjament sexista ―encara
que només estiguem referint-nos als
acudits masclistes―,
sigui a la feina, al bar de la cantonada, a la cuina de casa o a la
cua de la compra, és una xacra que cal eradicar amb ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada