Vaig
començar a escriure aquest article abans dels 844 ferits. Quan Rajoy
i els seus sequaços —la
pitjor banda de corruptes d’Europa empoderats en un govern—,
com hienes cercant aliment a les tombes, volien esclafar tot un
poble. I com van prometre, van complir.
Fins
ara, podíem sentir-nos com abelles a qui podien, impunement,
robar-nos la mel per malbaratar-la i deixant-nos tan sols les
escorrialles tot burlant-se del nostre feiner tarannà. Ara, a més a
més, ens han trencat dits i ens han ferit arreu. I volen que encara
els deixem seguir extorsionant-nos? A Catalunya, els ruscs se senten
terriblement humiliats i el país s’ha emplenat a vessar d’eixams
cercant llibertat.
Ja
no em serveixen les paraules vergonya i indignitat. Necessito
expressar fàstic i repugnància. Aquestes feres del PP que han donat
les ordres de la violència (amb connivència de molts socialistes,
C’s, Comuns...), solen anar a missa a escoltar com Jesús
aconsellava posar l’altra galta. És que no escolten i es distreuen
pensant en les seves divertides corrides de toros? Perquè també hi
ha sang, hi ha sofriment, hi ha abús de poder... Dis-me com et
diverteixes i et diré com ets.
Jo
volia parlar de la coincidència —per
allò de la lluita sense la llei a la mà—,
de l’1-O de l’any 1931 quan Clara
Campoamor va aconseguir que
les dones poguessin
votar a Espanya. Nova Zelanda,
quasi quaranta anys abans, va ser el primer país en
atorgar a les dones, el dret que els homes ja tenien (creient-se
que només ells sabien pensar).
Espanya s’hi
va avenir amb països com Uruguai, Cuba, Turquia... I
una dona ho va aconseguir tot i la mamarratxada d’una altra dona,
Victòria Kent, que tot i ser la primera dona advocada d’Espanya,
aquell dia tenia el cervell enverinat amb malèvoles i cíniques
justificacions (semblants al les de l’Iceta, l’Albiol,
la Colau...). Que trist dir-se Victòria i passar a la història com
una derrota!
També
volia parlar sobre
feminisme i catalanisme –ara
independentisme-, com a
lluites força semblances. Ambdues
defensen drets bàsics i
fonamentals dels individus arrabassats
injustament. Individus
dels
que quedarien exclosos Rajoy i els seus sequaços per no
assemblar-s’hi ni amb la voluntat d’aprendre llengües.
Qualsevol feminista no
desitja sinó deixar de ser-ho perquè tots els seus drets siguin
iguals als dels homes. Molts catalans, n’haguessin tingut prou en
ser reconeguts amb els mateixos drets que qualsevol espanyol.
El
«a por ellos» de molta gent ignorant (i els regalo aquest
qualificatiu per no dir-los malvats), se’ls ha quedat curt, al
Gobierno.
I si fos el cas, el de tenir més coneixement, vull dir, son
culpables amb traïdoria i malignitat.
I
és que prou! Ja no vull saber res de ningú que arrabassi drets
fonamentals, siguin independentistes, siguin feministes.
Bravo!
ResponElimina