On
s’és vist, tal disbarat? O millor dit: tal aberració? Doncs a Zamora, al
cartell de la seva XXXII Fira del Llibre. I l’alcalde, tan tranquil, berenant
pa amb formatge zamorà i que no
l’empipin.
Al
cartell, tot s’ha de dir, no només es veu el cul d’una dona, també es pot fruir
de la part de dalt de les cames, les mans entrenuades darrera el cul com volent
tapar una micona la ratlla que separa les natges (i em fa pensar en allò de la
insinuació provocadora... com la Rita Hayworth traient-se el guant a Hilda),
l’esquena —tapada per un llibre molt gran—, i el cap amb una melena que se’n va
cap al davant.
Total,
dos objectes: dona i llibre. Ah! Se m’oblidava, el llibre està obert com per a
començar a llegir-lo, com si la dona fos un faristol.
Les
feministes de Podem, per estroncar el berenar de l’alcalde —que es veu que és
d’IU però tant li fa—, han denunciat el cartell per sexista. I tenen raó: no
podien dibuixar el llibre sobre una
lleixa o en un aparador?
El
cartell ha estat el guanyador d’un concurs convocat per l’Associació Zamorana
de Llibreries, Papereries i Material Didàctic... (perdoneu, però corro al
lavabo perquè no em puc aguantar). Quin cinisme més idiota! Pot ser didàctic
barrejar el nu d’una dona amb un llibre? O és una barrabassada d’un masclista
insofrible? Concursant i jurat em fan sospitar —molt—, de
masclisme. Una dona —com a objecte sexual—, s’ha d’utilitzar com a reclam per
guanyar premis? I el jurat destaca pel seu filosòfic raonament: a veure si amb
aquest cartell aconseguim que més homes llegeixin? Perquè entenc que una dona
nua no va dirigida a les dones a les que, clarament, els ha de molestar
l’anunci.
Que
si dius, és per animar una mica més els homes... No! Ni així! Els homes tenen
el cap prou moblat com per llegir sense reclams. I el dissenyador i el jurat
han fet bingo: han aconseguit emprenyar homes i dones.
Per
què, doncs, va guanyar aquest cartell? Per a que tothom parli malament de
l’Associació de Llibreries Papereries i Material Didàctic de Zamora? La
resposta deu ser la de sempre: el masclisme s’escola arreu, ni que hi hagi
preses de contenció que obliguin a dissimular. I estic convençuda que, l’any
vinent, amb l’escarment d’enguany, no s’atreviran a fer el mateix cartell amb
un home.
A
més, no puc evitar de titllar-los d’ignorants: un pes a l’esquena és quelcom
feixuc que no puc relacionar, de cap de les maneres, amb l’alegria, el plaer,
la importància, la cultura... d’una bona lectura.
I és
que la lectura, no és cosa només de dones ( i alguns homes que no necessiten
reclams); també serveix per aprendre —si se’n té ganes—, a no fer el ridícul i per
no deixar entreveure un masclisme que ja no fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada