Els homes no compren feminisme? I moda? I tant! Ambdues
coses. Encara que hi hagi més botigues per a dones, els homes també poden
trobar els seus modelets i anar a la última. Segur que el Cruanyes no té una
modista particular! I cal dir que hi ha homes que mai han deixat d’estar a la
última. Ni de ser feministes.
Els homes i les dones que encara no són feministes, si
volen, poden quedar molt moderns, llençant els seus modelets masclistes a les
escombraries.
Les actuals estrenes de sèries com The Handmaid’s Tale o Las
Chicas del cable demostren que el feminisme està de moda.
Però, no hi hauria d’estar des de fa molts i molts anys?
En realitat, no li caldria estar de moda perquè hauria de ser un fons d’armari
bàsic a totes les llars.
Últimament, les sèries protagonitzades, dirigides i
escrites per dones han trobat el seu espai televisiu. Girls —que fa unes setmanes emetia el seu últim capítol—, escrita,
dirigida i produïda per Lena Dunham, una dona, ha aconseguit arribar a un
públic considerable sense amagar la seva ideologia feminista.
Lena comentava a la revista Playboy que li agrada ser
portaveu dels problemes als que s’han d’enfrontar les dones joves d’avui dia.
Quan jo era joveneta (i no tan joveneta), vaig haver
d’empassar-me un munt de pel·lícules masclistes i ningú no protestava. Per què
ara, encara hem de trobar dones que es queixin de pel·lícules feministes? Només
se m’acut que poguessin ser dones sense filles... Però, no! Seria insultar-les
injustament. Moltes gemegaires són mares! Amb tot, crec que estimem de manera
diferent a la meva, les seves filles.
La sèrie tracta temes com el cos femení, la identitat de
gènere i la irreverència d’actituds oposades al que s’espera en un sistema
hetero-mormatiu.
Dins d’aquesta moda, també podem trobar l’adaptació de la
novel·la de Margaret Atwood, The
Handmaid’s Tale (conte de la criada).
Els Estats Units —sota el nom Gilead—, es converteixen en una dictadura
(en una mena de distòpia) que subjuga les dones i les converteix en mers estris
al servei dels homes per assegurar la continuïtat de la humanitat. És un
contingut molt dur però que fa més imprescindible la rebel·lió de les criades.
I tot això és molt important en un moment en què Trump fa
vestir de dones les seves empleades.
Amb tot, l’elenc de la sèrie no ho té tan clar com
Margaret. I en una entrevista promocional al festival Tribeca Film Festival, tant el director com els actors van intentar
esquivar l’etiqueta feminista.
I quina pot ser l’explicació? Em sembla un raonament
evident, suposar que si la paraula feminista
s’ha d’evitar és perquè creuen que hi ha més masclisme que comprarà entrades. Perquè,
no és el capitalisme un sistema patriarcal?
I és que el feminisme no hauria de ser una qüestió de
diners, sinó una manera de pensar que, com un fons d’armari, tant si està de
moda com si no, ens escaigués portar-la a diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada