Quin avorriment ser ameba o parameci!

Un grup d’investigadors de diferents universitats ha realitzat un estudi sobre la reproducció de les espècies. La revista Nature n’ha publicat els resultats: la selecció sexual, amb els mascles competint entre ells per les femelles, té com a objectiu evitar malalties i assegurar la continuïtat de l’espècie.

  Jo no tinc cap amiga que m’hagi explicat que els diferents pretendents que tenia (cas que fos el cas perquè la majoria passem amb un o dos a tot estirar), es barallessin a bufetades per clarificar qui era el més fort físicament per quedar-se-la. Sí que recordo, de quan estaven de moda els programes de Fèlix Rodríguez de la Fuente, que alguns animals tenien aquests costums. Però en Fèlix, tots ho recordem, tenia predilecció pels llops... i aquests i l’espècie humana no tenen res a veure... a part d’algunes metàfores molt usades en literatura. Perquè els humans estem molt més evolucionats en la majoria d’aspectes... i els melodrames, a 2015, quasi no agraden ni als espectadors de Telecinco.

  Posem que una dona llesta tingui com a molt dos pretendents, o bé que una que estigui bona ( a part de com li funcioni el cap), en pugui tenir entre deu i una dotzena. Tant si en té dos com dotze, és ella, la que escull! Així ho diuen i jo que m’ho crec!!! Perquè sembla que l’única contribució dels mascles al procés reproductiu és una mica d’esperma. Segons l’estudi, el sexe és la millor garantia per a que hi hagi un càsting en el què els homes competeixin i les dones triïn.

  Suposo que l’estudi es mou en l’esfera de la teoria pura perquè, quantes dones no s’han enamorat d’homes que ni les han vist passar? I quantes, menys, tot s’ha d’acceptar, que s’han enamorat d’homes de salut delicada, però tendres com el pa del dia o afectuosos com els ossets de peluix?

  Des del punt de vista de l’èxit reproductiu, les espècies més eficients són aquelles en què les femelles —amebes o paramecis—, es reprodueixen sense necessitat de relacionar-se sexualment amb els mascles. Què avorrit! Però de femelles tan pràctiques com aquestes ja n’hi ha entre les meves amigues i són més evolucionades perquè no es perden cap plaer.

  Un dels grans problemes de la reproducció sexual és que cal trobar parella (segons per a quin tipus de dones, molt preparades professionalment, ara per ara els resulta força difícil), i cal tenir-hi relacions (força fàcil amb algunes de les actuals relacions d’usar i llençar a les escombraries).

  Segons els científics, les amebes o paramecis, (que es reprodueixen sense mascles), tenen garantida la reproducció immediata, però no el futur de l’espècie perquè tenen tendència a patir més malalties i, a la llarga, s’arrisquen a desaparèixer. 

  I és que la presència de mascles (sense que cap hagi de pujar a cap ring amb guants de boxa per noquejar), millora la salut genètica i, per tant, garanteix molt millor la supervivència de l’espècie. Així doncs: visca els mascles! I si a les amebes o paramecis els estar bé de desaparèixer per avorriment, que ho facin!!!