El cap verd d'en Wert

No sé si haurem estat de sort o haurem sortit del foc per caure a les calderes d’en Pere Botero! Amb traïdoria i nocturnitat en Rajoi de Polònia, va destituir, dijous passat el cap verd d’en Wert. I l’ha canviat pel IX baró de Claret: Ïñigo Méndez de Vigo i de Montojo (que si tens pressa no cal que el cridis perquè et fuig el poc que et queda). De mare noble, comtessa; d’àvia baronessa, de la que ha heretat el títol; de pare fins i tot emparentat amb la família reial... I també és pepero! És un còctel típic! I per no deslluir la seva filiació, el 2012, fent de Secretari d’Estat per la UE, va enviar un comunicat fals que els països implicats (França i Itàlia), van desmentir immediatament. Per a més inri, com no? també és anticatalanista. Aiaiaiiiii! Ja ens podem calçar!

  Quan vaig sentir la destitució d’en Wert, a cop calent vaig pensar que el Rajoi de Polònia hauria begut més del compte... Però no! Com podia ser, si els peperos tenen a honra que hagi aconseguit la primera vaga general, des de la democràcia, de tota la comunitat educativa?

  Ell, content i envalentit amb aquest trumfo, llavors va voler —entre d’altres perles—, espanyolitzar els estudiants catalans a càrrec de més diners de la Generalitat. Que dius: no hi toca!!! Ell, quan no hi havia diners per pagar menjadors escolars, els volia malgastar fent-los aprendre més castellà del que ja sabien. Se li deuria oblidar que els nens amb gana no tenen les habilitats preparades per fer-se políglotes.

  Doncs bé, ha resultat que la destitució d’en Wert no ha estat un just càstig als seus pecats. No! Ha estat una qüestió de faldilles! L’Ignasiet —baixet i home de mala llet—, té com a parella —després de divorciar-se de la seva primera dona—, a Montserrat Gomendio, que acaba de ser enviada a París com a Directora General de l’Organització... (ho sento, tinc poques paraules). D’entrada em vaig pensar que seria la típica qüestió d’home madur, apropant-se a la jubilació, que vol sentir-se jove amb una joveneta. Perquè als seixanta-cinc anys... qui no pot passar uns dies a la setmana sense la seva parella a tocar? La majoria de joves, sense recursos per agafar avions setmanals, ho han de fer per la força. I aquests encara solen estar molt enamorats! Però en veure que ella no era joveneta, vaig pensar que ell feia un: La sigo porque es mía!

  Però després, em vaig adonar que la qüestió era diferent. La tal Gomendio — que té les arrugues pròpies dels cinquanta-cinc anys (amb un coll com manxa de llar de foc)—, també té una cartilla bancària de catorze i mig milions d’euros!!!! I suposo, bonament, que l’ha d’empaitar perquè si no estar al seu costat, la dona no deu esquitxar...

  I és que la política de fons, recordem Cleòpatra, no la fan del tot els homes. Al darrera, en molts casos, hi ha dones molt llestes. I això no pot ser! Aquestes dones haurien d’estar directament a primera fila. Seria molt més pràctic. No us sembla que una Oriola i una Massa ja haurien trobat una solució per aconseguir, tots plegats, la independència?