La ploma per
escriure ja no s’utilitza i de cotxes, tothom en té. I a 2015, hem d’acceptar
que encara queden homes més disposats a vetllar més pels seus cotxes que per
les seves mullers. No en sabem el percentatge perquè cap home ni dona ha
mostrat cap interès en fer una enquesta ben feta, amb detector de mentides. A
aquests homes, una ratlladeta al cotxe, els empipa molt més que, si sense
voler, és clar, li fumen una plantofada emocional (en cap moment vull insinuar
física), a la companya escollida per empentar la vida.
Noel Gallangher, guitarrista i compositor de
la banda anglesa de rock Oasis (que va tenir molta popularitat a mitjans dels
anys 90), està molt enamorat del futbolista canari David Silva, que juga al
Manchester City, el seu equip favorit. (Mea culpa: tant el nom del jugador, desconegut
per mi, com l’equip l’he hagut de buscar per internet).
I tant i tant li agrada, que ens unes
declaracions a un programa de la NBC Sports,
se’n va anar de la llengua. I tant li va marxar plató enllà que, malauradament
(?), se li va escapar (vull suposar que sense pensar gaire, però tampoc sé
l’hàbit que en té), que fins i tot li
deixaria tenir sexe amb la seva muller. Hem d’entendre que només li deixaria a
ell, el seu favorit, i que no és tracta d’una tómbola on anar a fer cua; perquè
si no el metge que el cura, o no, o bé l’advocat que li portaria el divorci hi
tindrien a dir alguna cosa.
Noel, segurament, abans de l’entrevista, no
havia passat pel museu del Manchester, per acaronar copes, sinó que més aviat
s’hauria empassat gola avall el contingut —líquid d’enterbolir cervells—, d’unes
quantes copes. I no vull pas insultar-lo, sinó més aviat disculpar-lo per la
seva pèrdua momentània de coneixement. Tot i que em sembla més perenne que
momentània.
Ho entendreu fàcilment: ell i el seu germà
Liam, el vocalista, tenien per costum emborratxar-se força sovint i barallar-se
públicament tant o més; molt més que el que la decència pot admetre. Els seus
escàndols eren famosos
Si fos esquimal, encara tira que et va!
Anthony Quinn, a Los dientes del diablo,
seguint els costums de la seva ètnia, li vol deixar al seu amic, la seva
muller, per riure (és a dir per
tenir-hi relacions). Però Noel no és esquimal!
Què pot fer ara la seva muller? Fer la maleta?
Telefonar a les seves amigues i prestar-los el marit sense passar cap llindar
indecent per espantar-lo una mica? Potser així mig empatarien i podrien
continuar plegats empentant els mals gols de la vida.
I és que tots ho sabem: les relacions de
parella són molt complicades. I qui no arribi a nivells mínims de decència, com
Noel, al menys que dissimuli públicament! Perquè hi ha ments poc treballades
que es poden confondre i, fins i tot, els pot fer gràcia. Us podeu imaginar que l’esposa del Messi el
prestés a tant l’hora de quaranta-cinc minuts? La cua s’assemblaria a la Via catalana! Fins i tot, hi
hauria dones que ho haurien de fer per imposició dels seus marits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada