Hi ha polítics que tot i ser a primera línea (quan no haurien d’estar ni sota, ben sota de l’última línia), s’entesten en molestar les dones fins i tot durant les vacances d’estiu, quan tothom, dones incloses, tenen dret a descansar tranquil·lament no sols de la feina, sinó també d’inapropiades agressions verbals.
I jo que pensava: quasi un mes sense
estirabots! I no! Això sense tenir en compte altres notícies d’actualitat que
també fan feredat però que no corresponen a aquest petit espai.
Jo, en part, ja us ho diré, quasi estic
contenta per les val·lisoletanes, perquè sembla que si a segons quines hores de
la matinada no poden circular, estic segura que el seu batlle, aquest tal León,
no els permetrà, a partir d’ara sortir a treballar a les 6 quan tot just
despunta els sol segons l’estació de l’any. I no les obligarà a agafar ascensors amunt i
avall a les 5.45.
Diuen els psicòlegs, i els hi hem de fer cas,
que tot s’ha d’aprofitar per veure-hi el costat bo. Doncs ja el tenim (a base
de sessions i sessions, al final potser n’he après una miqueta): a partir
d’ara, les val·lisoletanes només podran començar a treballar a partir de les 9
del matí. Ara de veritat, quin costat bo pot tenir tal bajanada? Per on
agafar-ho? I l’argument del creixement personal tampoc el veig enlloc i es
queda curt perquè si les val·lisoletanes que necessiten començar a treballar a
les 6 no ho fan fins a les 9, al final no en tindran ni per sostenidors.
Ah! I perquè no hi hagi malentesos, això dels
sostenidors no és cap invenció meva (ho dic per aquelles persones que tenen
l’hàbit, no sé per què, d’interpretar-me sempre malament). És una proposta
d’Ada Colau, que s’ha colat pel twitter de manera virtual. Ella va proposar fer
un “escrache” consistent en una pluja de sostenidors i sabates de taló al tal
León, en el seu proper acte públic. I ja no hi ha estat a temps; en dos dies la
xarxa s’ha emplenat de fotos de sostenidors i ja li han fet una manifestació,
plena de sostenidors, davant de l’Ajuntament demanant la seva dimissió.
I quan he vist la foto, m’ha vingut com un no
sé què, perquè he pensat: i quins sostenidors hi hauria portat, jo? Uns de nous
per quedar bé, seria una llàstima (perquè tots els que han penjat podeu estar
segures que s’han espatllat de tibats com els han agafat amb les agulles
d’estendre la roba). Però, i uns de vells? Després m’haurien dit “la misèries”.
I això tampoc cal!
Deixant les banals digressions de banda, i
tornant a encarar el masclisme del León (que els fa vergonya fins i tot a
alguns dels seus companys de partit i que no mencionaré per evitar més
complicacions...) us faré un petit resum d’un article que parla de les “set perles”
(és a dir set “rucaldats”), dites pel susdit mamífer rugent d’animalades
masclistes.
La més greu de totes, al meu senzill entendre,
que és de delicte i de jutjat de guàrdia, va ser quan va dir que netejaria la
ciutat de “piojos, pulgas i putas” Sense comentaris. Si encara les hagués
relacionat amb boniques marietes, tot i ser animalons... però no! Ho ha hagut
de fer amb paràsits i de mala estofa! Té molta mala fe!
En voleu més? Doncs també diu que “las
paridades me parecen paridas”.
Més: es veu que no pot suportar les dones
socialistes i els n’ha dit de ben gruixudes. Referint-se a la candidata
socialista amb la que va enfrontar-se per l’alcaldia de Valladolid, va dir que
a ell l’havien acusat de tot menys de violar-la però que això es podia
comprendre perfectament. Si us voleu mirar la foto, no s’entén perquè la noia
es prou bufona. Ell sabrà! Referint-se a la nostra mai prou ponderada Carmen
Chacón va dir que era com una senyoreta Pepis vestida de soldat.
No cal continuar, no cal fer més mala sang
perquè moltes potser encara esteu de vacances.
Si us plau feministes, ja no sé ni què dir-vos
de tantes coses com us he demanat. Hem de procurar entre tots i totes que no
creixin lleons. I per cert, ara que he acabat la crítica, quin respir de pensar
que no ens ha tocat un batlle així! El nostre és prou bufó, no?
també la podeu trobar al Nació Solsona
també la podeu trobar al Nació Solsona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada