Sobre la ironia

Hola feministes! Avui em dirigeixo a vosaltres, les feministes, no pas exclusivament —que ja sabem que hi ha alguns homes llestos que ens llegeixen—, sinó a totes les dones llestes, més llestes, molt llestes, llestíssimes... tipus Hilary Clinton, Angela Merkel i solsonines en general. A totes aquelles i aquells que poden arribar a entendre què és la ironia. Per tant, tot i ser dona, que de tot hi ha d’haver a la vinya del Senyor, el perfil de dona Belen Esteban, sembla que no aniria per aquí...

  Entenguem-nos, la ironia és un dels recursos més adequats per poder expressar de manera divertida, tot allò que per les dones pot resultar força trist. M’explico: la ironia és el llenguatge que dóna a entendre el contrari del que s’està dient. Normalment és una burla o retret.

  Malauradament, el nostre sexe oposat és el masculí i, per això, els homes solen ser el blanc de les nostres burles. No perquè siguin homes, sinó perquè són el sexe oposat. No perquè els vulguem atacar a ells, sinó per defensar-nos nosaltres mateixes, com a gènere, per haver hagut de sofrir tantes desigualtats, desavantatges, menyspreus, vexacions... pels segles dels segles...

  I parlant d’ironia, em cal dir que ningú no s’ha de confondre pensant que feminista és el contrari de masclista. Nooooooooooo! Feminista és la dona intel·ligent que adonant-se de totes les injustícies que han hagut de patir les seves companyes des de l’època dels... dinosaures? per exemple, fins avui a aquest vespre, intenta defensar per a ella i per a totes les dones, els mateixos drets que tenen tots els homes, pel senzill fet d’haver nascut mascles. En canvi, masclista és l’home que no és capaç d‘entendre que homes i dones són iguals i no diferents per raó de sexe. Masclista és l’home intolerant que se sent superior a les dones i, erròniament, actua abusant d’aquesta “suposada” superioritat. Podria posar molts exemples de masclistes, però no cal. Els homes que ho han volgut entendre, ja ho saben. I els que no, no crec que ja s’hi pugui fer res.

  Si us plau, feministes, recordeu que per ser feministes no odiem els homes; també els estimem, als que s’ho mereixen... Fins i tot, n’hi ha que ens agraden molt o moltíssim: George Clooney, Brad Pitt, l’Aleix Albareda...