dissabte, 7 d’octubre del 2017

1-O: bèsties contra gent pacífica


Vaig començar a escriure aquest article abans dels 844 ferits. Quan Rajoy i els seus sequaços la pitjor banda de corruptes d’Europa empoderats en un govern, com hienes cercant aliment a les tombes, volien esclafar tot un poble. I com van prometre, van complir.
Fins ara, podíem sentir-nos com abelles a qui podien, impunement, robar-nos la mel per malbaratar-la i deixant-nos tan sols les escorrialles tot burlant-se del nostre feiner tarannà. Ara, a més a més, ens han trencat dits i ens han ferit arreu. I volen que encara els deixem seguir extorsionant-nos? A Catalunya, els ruscs se senten terriblement humiliats i el país s’ha emplenat a vessar d’eixams cercant llibertat.
Ja no em serveixen les paraules vergonya i indignitat. Necessito expressar fàstic i repugnància. Aquestes feres del PP que han donat les ordres de la violència (amb connivència de molts socialistes, C’s, Comuns...), solen anar a missa a escoltar com Jesús aconsellava posar l’altra galta. És que no escolten i es distreuen pensant en les seves divertides corrides de toros? Perquè també hi ha sang, hi ha sofriment, hi ha abús de poder... Dis-me com et diverteixes i et diré com ets.
Jo volia parlar de la coincidència per allò de la lluita sense la llei a la mà—, de l’1-O de l’any 1931 quan Clara Campoamor va aconseguir que les dones poguessin votar a Espanya. Nova Zelanda, quasi quaranta anys abans, va ser el primer país en atorgar a les dones, el dret que els homes ja tenien (creient-se que només ells sabien pensar). Espanya s’hi va avenir amb països com Uruguai, Cuba, Turquia... I una dona ho va aconseguir tot i la mamarratxada d’una altra dona, Victòria Kent, que tot i ser la primera dona advocada d’Espanya, aquell dia tenia el cervell enverinat amb malèvoles i cíniques justificacions (semblants al les de l’Iceta, l’Albiol, la Colau...). Que trist dir-se Victòria i passar a la història com una derrota!
També volia parlar sobre feminisme i catalanisme –ara independentisme-, com a lluites força semblances. Ambdues defensen drets bàsics i fonamentals dels individus arrabassats injustament. Individus dels que quedarien exclosos Rajoy i els seus sequaços per no assemblar-s’hi ni amb la voluntat d’aprendre llengües. Qualsevol feminista no desitja sinó deixar de ser-ho perquè tots els seus drets siguin iguals als dels homes. Molts catalans, n’haguessin tingut prou en ser reconeguts amb els mateixos drets que qualsevol espanyol.
El «a por ellos» de molta gent ignorant (i els regalo aquest qualificatiu per no dir-los malvats), se’ls ha quedat curt, al Gobierno. I si fos el cas, el de tenir més coneixement, vull dir, son culpables amb traïdoria i malignitat.
I és que prou! Ja no vull saber res de ningú que arrabassi drets fonamentals, siguin independentistes, siguin feministes.





1 comentari: