dissabte, 8 d’abril de 2017

Figuras ocultas


A l’arribada de l’home a la lluna també hi van col·laborar, treballant a la NASA, tres extraordinàries dones afroamericanes: Katherine Jonhson, Doroty Vaughan i Mary Jackson. Tot i ser els anys de la segregació legalitzada i la discriminació racial als EEUU, elles també van col·laborar a guanyar a l’URSS, durant la Guerra Freda, en la competició per conquerir l’espai.
Algú en sabia alguna cosa d’aquestes tres excepcionals dones, tot i tenir les circumstàncies en contra? La pel·lícula encerta de ple en el títol: Figuras ocultas. Unes desconegudes. Tots els mèrits van ser per als homes. I no va ser just que no es reconeguessin els seus mèrits.
Elles pertanyien a un grup de dones anomenades computadores humanes. Elles eren capces de resoldre complicadíssimes equacions que permetien fer els càlculs per enviar l’home a l’espai.
De les tres, la més reconeguda va ser Katherine Jonhson. El 1960, quan la NASA va començar a utilitzar computadores electròniques, va tenir la responsabilitat de verificar manualment, els càlculs de la màquina.  Amb tot, la seva gran aportació va ser calcular el moment exacte en què la sonda de l’Apolo 11 havia d’abandonar la superfície lunar per coincidir i enganxar-se al mòdul de servei.
Dit així, sembla només una ment prodigiosa. Però li van caldre altres qualitats per aconseguir-ho. Katherine no podia utilitzar els lavabos de les dones blanques que hi havia al seu departament i, cada dia, tardava quaranta cinc minuts per anar i tornar corrent fins al lavabo més proper per a dones negres. A vegades, cinc minuts són un excés de segons per arribar dignament a un vàter.
D.Vaughan va ser la primera dona negra que va aconseguir promocionar-se com a cap de personal a la NASA. Es va especialitzar en Fortran —quan va adonar-se que aquest llenguatge era el futur i el va estudiar pel seu compte.
M. Jackson va guanyar als jutjats el dret a estudiar enginyeria en una escola per a blancs. I va ser la primera enginyera de la NASA.
Aquestes dones van ser pioneres i van obrir camins. Però tot i que han passat més de cinquanta anys, les dones encara tenim els camins plens d’atzucacs. Si no, com podem explicar-nos que des de fa una dècada, el 60% dels títols de grau que ofereixen les universitats europees, estiguin en mans de dones —que tenen millors expedients que els homes—, i només hi hagi un 20% de catedràtiques? O l’escassa presència de la dona als Nobel? O als premis del CSIC?
I és que el cervell femení és tan bo com el masculí. Tant per a la informàtica com per a la ciència. I qui no sigui capaç d’acceptar-ho s’equivoca i es posa en mala evidència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada