diumenge, 12 de febrer de 2017

Ser feminista o perdre el món de vista


Mira per on que, tot llegint notícies per Facebook, he caçat un link que titulava així: Set desitjos feministes per al 2017 (però en castellà). I m’he dit: Calla! Ja tens tema! Pensant que podien ser uns objectius raonables... Però ca! Només n’he pogut aprofitar tres! I tanmateix, sí que són dignes de comentari.
Maria Castejón —doctora per la Universitat de Salamanca, amb tesi titulada: Feminidades y masculinidades en el cine español de la democracia, amb un alter-ego digital (definició seva) en el seu blog: Las princesas también friegan—, és l’autora d’aquest article que m’ha decebut. Com el títol blog, on no he vist enlloc cap connotació principesca ni fregadora.  El text en qüestió està publicat a Píkara Magazine, una revista digital que practica un periodisme amb, paraules textuals, un enfocament feminista, crític, transgressor i “disfrutón”. No m’atreveixo a posar gaudiós, tot i que el diccionari registra l’entrada de la paraula i és el nom d’un sant que potser s’ho va passar molt bé, perquè aquest adjectiu no em molesta tant com el “disfrutón”. Em causa una gran estupefacció ajuntar aquesta paraula amb un magazine que ha de parlar dels problemes per resoldre de les dones. És quan penso, que no em queda clar!
Abans de sol·licitar els desitjos, Castejón assumeix, entre altres idees, que el 2017 no desapareixeran les diferències salarials, ni els atacs masclistes per internet, ni... Doncs jo, abans d’alguns desitjos del que expressa més avall, trobo fonamental, desitjar que s’arreglin aquests dos greuges. Estic convençuda que de resoldre les diferències salarials i eradicar de les xarxes la indigència intel·lectual a tots nivells (he llegit que en un “desprograma” escombraria es van riure d’una morta), el masclisme s’aniria inclinant a la baixa.  
Tres desitjos aprofitables: que no hi hagi més dones assassinades per violència masclista, ni més dones violades, i que els medis de comunicació no diguin més: hi ha hagut 103 dones mortes a la península, el 2016, per violència masclista, sinó 103 dones han estat assassinades.
Dels desitjos que no entenc com a feministes, us faig cinc cèntims del setè: tenir temps per a nosaltres —qui no? Graciosa, oi?—; no haver d’assumir el treball domèstic —del que és obvi que si no es viu sola, te’n pot tocar una meitat...—; ni assumir la criança —on es descuida “tota” perquè una part és insalvable—; ni assumir les persones dependents quasi totalment —aquí no es descuida el “tot” però jo hi ha molts fills tenint cura dels seus progenitors—; sentir-nos lliures —repeteixo: qui no? I en negreta afegeix: divertir-nos, riure i seguir tenint forces per lluitar —que dius: una cosa és un desig seriós, per reflexionar, que no es limita a l’àmbit personal sinó a l’institucional, i l’altra és tenir ganes de ser “disfrutón” . Potser estava perjudicada per alguna substància...
I és que una cosa és ser feminista i, l’altra, perdre el món de vista.

 Ser feminista o perdre el món de vista
Mira per on que, tot llegint notícies per Facebook, he caçat un link que titulava així: Set desitjos feministes per al 2017 (però en castellà). I m’he dit: Calla! Ja tens tema! Pensant que podien ser uns objectius raonables... Però ca! Només n’he pogut aprofitar tres! I tanmateix, sí que són dignes de comentari.
Maria Castejón —doctora per la Universitat de Salamanca, amb tesi titulada: Feminidades y masculinidades en el cine español de la democracia, amb un alter-ego digital (definició seva) en el seu blog: Las princesas también friegan—, és l’autora d’aquest article que m’ha decebut. Com el títol blog, on no he vist enlloc cap connotació principesca ni fregadora.  El text en qüestió està publicat a Píkara Magazine, una revista digital que practica un periodisme amb, paraules textuals, un enfocament feminista, crític, transgressor i “disfrutón”. No m’atreveixo a posar gaudiós, tot i que el diccionari registra l’entrada de la paraula i és el nom d’un sant que potser s’ho va passar molt bé, perquè aquest adjectiu no em molesta tant com el “disfrutón”. Em causa una gran estupefacció ajuntar aquesta paraula amb un magazine que ha de parlar dels problemes per resoldre de les dones. És quan penso, que no em queda clar!
Abans de sol·licitar els desitjos, Castejón assumeix, entre altres idees, que el 2017 no desapareixeran les diferències salarials, ni els atacs masclistes per internet, ni... Doncs jo, abans d’alguns desitjos del que expressa més avall, trobo fonamental, desitjar que s’arreglin aquests dos greuges. Estic convençuda que de resoldre les diferències salarials i eradicar de les xarxes la indigència intel·lectual a tots nivells (he llegit que en un “desprograma” escombraria es van riure d’una morta), el masclisme s’aniria inclinant a la baixa.  
Tres desitjos aprofitables: que no hi hagi més dones assassinades per violència masclista, ni més dones violades, i que els medis de comunicació no diguin més: hi ha hagut 103 dones mortes a la península, el 2016, per violència masclista, sinó 103 dones han estat assassinades.
Dels desitjos que no entenc com a feministes, us faig cinc cèntims del setè: tenir temps per a nosaltres —qui no? Graciosa, oi?—; no haver d’assumir el treball domèstic —del que és obvi que si no es viu sola, te’n pot tocar una meitat...—; ni assumir la criança —on es descuida “tota” perquè una part és insalvable—; ni assumir les persones dependents quasi totalment —aquí no es descuida el “tot” però jo hi ha molts fills tenint cura dels seus progenitors—; sentir-nos lliures —repeteixo: qui no? I en negreta afegeix: divertir-nos, riure i seguir tenint forces per lluitar —que dius: una cosa és un desig seriós, per reflexionar, que no es limita a l’àmbit personal sinó a l’institucional, i l’altra és tenir ganes de ser “disfrutón” . Potser estava perjudicada per alguna substància...
I és que una cosa és ser feminista i, l’altra, perdre el món de vista.
 v

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada